
Inside Man
Director: Sipke Lee
Intèrprets: Clive Owen, Denzel Washington, Jodie Foster, Christopher Plummer, Willem Dafoe.
Gènere: Policíac, thriller. USA, 2006. 120 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Dalton Russell i la seva banda d’atracadors té preparat el robatori perfecte a un important banc de Manhattan, tot estudiat fins a l’últim detall. Tot funciona perfectament, i es queden amb uns 50 hostatges a dins de l”edifici. El detectiu Frazier, implicat en un possible cas de corrupció policial, és l’encarregat de negociar amb els atracadors. Per la seva banda, el director del banc, que sembla preocupar-se sobretot per alguns objectes en concret dels que hi ha a la caixa forta, envia a Madaline White, una dona de confiança, per assegurar-se que aquests no corren perill. Però ningú coneix les veritables intencions dels atracadors ni el perquè del robatori.Bona peli, però tinc la sensació que hagués pogut ser millor. L’argument en si és enginyós, emocionant, sorprenent i amb un final força ben resolt, però crec que en ocasions es veu una mica perjudicat pel ritme de la peli i també pel muntatge. Em va semblar molt encertat com comença la peli, directe al tema i sense preludis innecessaris, en 5 minuts tens muntat l’atracament i la cosa ja es posa interessant.
A partir d’aquí, el primer terç de la peli és trepidant, però després entra en una fase de altibaixos en què la cosa sembla no avançar gaire i al final acaba impacientant una mica. Inclús hi ha alguns fets una mica inversemblants, en què la policia sembla idiota, però en fi… no dic més, jeje. Gairebé m’estava decepcionant i no em feia gaires ilusions amb el final, però per sort aconsegueix deixar-te amb el dubte durant uns moments per després sorprendre completament. Per això puc dir que en general es tracta d’una bona peli.
Gran repartiment, amb Clive Owen, Denzel Washington, Jodie Foster i Willem Dafoe, cosa que afegeix qualitat a la peli. D’altra banda, es nota la direcció de Spike Lee, pel simple fet que no hi ha cap blanc bo ni cap negre dolent, i també per escenes contades en què es denuncia els prejudicis de la policia vers els immigrants o el racisme present en alguns americans. Tot i això, s’ha de dir q no és el tipus de pelis a les que ens té acostumats. Vist el que hi ha als cines ara, segurament és de les millors opcions.






