polèmica

All posts tagged polèmica

ZEITGEIST: THE MOVIE

Posted by Martí on 15 d'Abril de 2009
Posted in: documental. Tagged: , , , . 2 comentaris

zeitgeist

Zeitgeist: The Movie

Director: Peter Joseph

Gènere: Documental. USA, 2007. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

El cristianisme, l’11-S i el banc federal americà. Què poden tenir en comú aquests tres temes? Doncs que potser en realitat no són tal com creiem, o tal com ens han dit que són. En realitat, per les poques persones que tenen veritable poder en aquest món, pot ser molt fàcil manipular les masses al seu gust per aconseguir els seus objectius. Zeitgeist presenta una sèrie de teories que posen en dubte el veritable funcionament del món on vivim. És el cristianisme una religió que en realitat amaga fonaments totalment científics i pagans? Va ser l’11-S una farsa orquestrada des de dins del propi govern d’Estats Units? Poden els bancs federals controlar la vida d’una societat sencera?

Interessantíssim documental aquest que he tingut ocasió de veure durant aquesta passada Setmana Santa. Tot i comptar amb una difusió basada tan sols en la seva distribució i visionat a través d’internet, Zeitgeist (“l’esperit d’una època”) és d’aquells films que hauria de veure un munt de gent, i a poder ser, de la forma més receptiva i crítica possible. Escrit, dirigit i produït pel nordamericà Peter Joseph ara fa un parell d’anys, aquest documental posa sobre la taula una autèntica dissecció de la realitat amb la intenció de sacsejar-la completament i oferir-nos la que ell considera visió vàlida de tot plegat. Aquesta voluntat d’adoctrinar l’espectador és precisament la que hem d’intentar percebre i regular un cop vist el film, però al mateix temps crec que un s’ha de plantejar totes i cadascuna de les coses que explica Zeitgeist.

I és que Zeitgeist és un producte perfectament elaborat per posar-s’hi massa de cara o massa d’esquena. Sap transmetre les idees i donar-hi substància, de tal forma que a un no li queda altra que prendre’s seriosament tot el que ens diu. Naturalment, cada espectador pot estar més o menys d’acord amb els arguments que dóna sobre cada qüestió, que presenta (i aquest és un dels seus grans errors) com a veritats irrefutables, però crec que no s’ha de deixar de banda res del que planteja. En realitat, és sorprenent com de bé encaixen molts dels fets que ens presenta i l’habilitat didàctica que disposa per fer arribar la informació de forma molt clara per tothom. Podríem definir Zeitgeist com una classe d’història, religió, política i economia de dues hores, però sens dubte molt més interessant que les que ens poden venir a la memòria ara mateix.

La primera part, titulada The Greatest Story Ever Told, deixa per terra qualsevol indici de genuïnitat i autenticitat en les bases que sostenen la religió cristiana. A través de constants paral·lelismes amb altres religions anteriors, fets astronòmics i mites astrològics considerats pagans, la pel·lícula s’ajuda d’un estil visual molt gràfic i il·lustratiu per fer-nos veure d’on provenen en realitat tots els punts essencials de la religió cristiana inclosos a la Bíblia.

El títol del segon capítol no pot ser més significatiu: All the World is a Stage. Segons Zeitgeist, tot el món és un escenari on nosaltres som els ingenus espectadors que creiem tot el que veiem. Comença amb els fets de l’11-S i ho fa amb un plantejament veritablement impactant, que defensa que tot plegat va ser una operació muntada i dirigida des d’una gran font de poder d’Estats Units mateix, que volia l’excusa perfecta per poder iniciar l’anomenada guerra contra el terrorisme. A partir d’aquí, la peli ens dibuixa el mateix escenari respecte l’entrada dels americans a la primera i a la segona Guerra Mundial.

Finalment, i en la seva part un pèl més complexa pel contingut de caràcter econòmic, Don’t Mind the Men Behind the Curtain ens parla del control total que un banc federal pot tenir sobre l’economia del seu país gràcies als deutes que genera qualsevol préstec que fa a qualsevol entitat (inclòs el propi govern) o persona. En realitat, són els homes que hi ha darrere d’aquests bancs, d’aquesta cortina, els que mouen els fils de la societat tal com els dóna la gana, encara que sigui provocant grans depressions i deixant un munt de gent a la misèria.

Com ja he dit, Zeitgeist és un documental que és tan necessari de veure com de valorar posteriorment. Hem de sortir fora de les parets que crea la realitat que se’ns mostra actualment, però no per dirigir-nos cegament cap on se’ns marca ara, perquè seria caure en el mateix error. Al cap i a la fi, Zeitgeist aconsegueix despertar-nos, fer-nos reflexionar i posar en dubte moltes coses, i això és el que val i el seu veritable mèrit. Com a documental, compta amb un guió perfectament estructurat i elaborat, però no pot evitar caure en l’excés i el sensacionalisme més d’una vegada, sobretot amb els fragments de veu que inclou, acompanyats d’imatges abstractes que no pinten gaire. No obstant, repeteixo un cop més que mereix ser vist per tothom almenys una vegada.

Per exemple, aquí:

Sobre el doblatge de cinema en català

Posted by Martí on 6 de Març de 2009
Posted in: General. Tagged: , , , . 14 comentaris

Una de les notícies més comentades aquests dos últims dies és la proposta que la Generalitat de Catalunya vol fer per implementar una nova Llei del Cinema. El seu punt principal defensa que totes les pel·lícules que s’estrenin a Catalunya siguin distribuïdes en versió doblada al castellà i també al català, amb el mateix número de còpies per cadascun dels dos idiomes. D’altra banda, el govern també diu, paradoxalment, que a partir d’ara es farà una aposta molt més forta pel cinema subtitulat, en base a fomentar el coneixement d’idiomes (aquesta és bona també).

A nivell personal, poc m’afecta el fet que les còpies doblades de les pelis siguin en català o castellà, bàsicament perquè no veure ni unes ni altres quan vagi al cinema, però un cop més crec que és important destacar el que suposa el doblar un film. Com ja vaig dir en un post anterior (Sobre doblatges i remakes…), d’entrada crec que la qualitat d’una pel·lícula baixa de forma considerable només pel fet de ser doblada, sigui en l’idioma que sigui, per tant sóc totalment contrari a aquesta tradició, que per cert compartim amb molt pocs països més i que prové d’unes èpoques no gaire agradables de recordar.

Ara bé, també entenc i respecto que la gran majoria de consumidors de cinema vulguin pel·lícules doblades, ja sigui per costum o perquè els és igual que baixi la qualitat mentre tinguin la comoditat d’entendre-ho tot sense problema. En aquest sentit, que a Catalunya es pugui escollir en quin idioma veure cinema em sembla molt coherent, però suposa un cost econòmic molt elevat i, sobretot, requereix abans un important replantejament del doblatge en català, sobretot pel que fa al vocabulari.

Una traducció d’un film no es pot fer amb el diccionari al costat, bàsicament perquè no ha estat escrit així originalment i perquè en distorsiona completament el contingut. I tampoc pot ser que els personatges cinematogràfics parlin un català amb el qual no s’identifica pràcticament ningú. No pot ser que un policia dur digui “t’has begut l’enteniment?” quan a la versió original sentim “are you fucking crazy?” i a la castellana “¿qué coño estás haciendo?”, s’ha d’abandonar ja aquesta mania del català correctíssim i sense sortir-se de les normes (mireu qualsevol pel·lícula a TV3 i ho veureu…). Així doncs, si volen invertir en doblatge al català, que ho facin només si es canvien aquests aspectes, perquè si el castellà que tenim ara ja devalua el cinema, aquest ho accentua encara més.

Pel que fa a aquesta suposada potenciació dels subtítols, i que també estiguin disponibles en català, doncs naturalment em sembla fantàstic. En realitat, és una mesura que ja havia proposat fa temps quan sortia aquest tema. Això sí, repeteixo la qüestió del vocabulari utilitzat, perquè caure en el mateix error no serviria de res. D’altra banda, que em diguin que és per fomentar l’aprenentatge d’idiomes em sembla totalment desencertat, ja que, tot i que realment és una molt bona eina per fer-ho, crec que la gent no ha d’anar al cine a aprendre anglès, francès o alemany. La virtut del cinema en versió original és que, precisament, veus l’obra original, sense cap modificació, i per tant la pots apreciar tal com és. Els idiomes ja els aprendràs després…

Com a conclusió, em quedo amb la segona part d’aquesta proposta i espero que suposi un augment de les sales en versió original, que ara mateix són mínimes. Pel que fa al doblatge en català, només ho veig factible si es reconsidera la forma de traduïr i adaptar dels textos. De totes formes, penso que són molts diners per finançar una activitat que per mi perjudica al cine.