Tot i passar desaparcebuts o rebre relativament poca atenció per part de molts espectadors, els títols de crèdit poden ser una part molt important d’una pel·lícula, ja sigui pel seu contingut simbòlic, pel seu sentit de l’humor o perquè ens estan mostrant informació sobre la trama sense que ho sapiguem. En altres ocasions, directament són petites obres d’art audiovisual. En els més de 115 anys d’història del cinema, els títols de crèdit han experimentat una evolució paral·lela, lligada als avanços tecnològics i també a la mentalitat a l’hora de fer pel·lícules. En tot cas, actualment ja hi ha molts cineastes que els inclouen i els treballen com una part més de la història que explicaran, i també les sèries de televisió han començat a destacar amb crèdits d’una gran qualitat.

La pàgina The Art of the Title, dedicada a analitzar els títols de crèdit de desenes de pel·lícules, ha editat un vídeo que fa un breu repás a la història del disseny visual en aquest camp. Des del clàssic cartell de Intolerància (D.W. Griffith) dissenyat el 1916, fins les recents La Red Social, Buried o Scott Pilgrim Contra el Mundo, totes de 2010. Entremig, clàssics com Tiempos Modernos (1936) o Ciudadano Kane (1941), revolucionaris com Anatomia de un Asesinato (1959) o Con la Muerte en los Talones (1959), els inconfusibles James Bond amb Dr. No (1962) o Goldfinger (1964), el valor icònic de Fiebre del Sábado Noche o Star Wars (1977), els detalls amagats a Seven (1994) i l’animació més moderna de Atrápame si Puedes (2002) , Juno (2006) i Sherlock Holmes (2009). Sense oblidar les aportacions televisives de A Dos Metros Bajo Tierra (2001), Dexter (2006) o Mad Men (2007). Un viatge per la història del cinema en escassos dos minuts i mig.