M.A.Confidential

Ratatouille

Director: Brad Bird

Intèrprets: Patton Oswalt, Lou Romano, Ian Holm, Peter O’Toole, Janeane Garofalo, Brian Dennehy.

Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2007. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Tornem de vacances amb una nova joia per cortesia de la factoria Pixar. Després de baixar una mica el nivell amb Cars l’any passat, torna l’enginy i la genialitat que els converteixen en els autèntics mestres de l’actual cine d’animació en 3D. I ho són, sobretot, per la capacitat d’oferir-nos un producte nou, diferent i amb una personalitat pròpia cada vegada. Aquesta és la gran virtut de Ratatouille: que probablement ningú s’esperava una temàtica ni un argument com aquests per a una peli d’animació. Aquesta ha estat sempre la gran arma de Pixar, a banda de la qualitat de l’animació, obviament.

En aquest cas, un cop més t’has de treure el barret només per la recreació de la cuina del restaurant, de tots els plats, les salses, els ingredients, les textures, els colors, senzillament impressionant. D’altra banda, el nivell d’expressivitat de Rémy també s’ha de destacar especialment. El fet de poder entendre a una rata només per la gestualitat o el llenguatge facial ja ho diu tot. A més, aquesta humanització contrasta amb la recreació exacta de com es mouen les rates de veritat en una situació, per exemple, de fugida. Només queda dir que pràcticament pots olorar i assaborir els diferents plats que apareixen… fins que recordes que no és més que una peli d’animació feta pels millors.

Una de les moltes virtuts de Ratatouille és que fuig del ja facilíssim recurs de la paròdia d’altres pelis, cosa molt (massa) utilitzada en les pelis d’animació. D’altra banda, la temàtica, com ja he dit, resulta completament innovadora dins del gènere, intenteu comparar-la amb qualsevol altre film en 3D i no podreu. També s’ha de remarcar com a fet diferencial una previsibilitat inferior a la habitual i un final realment xocant i apoteòsic.

I finalment, un cop més, no podia faltar un altre dels segells Pixar, que és aquesta capacitat de transmetre un missatge molt més profund que quatre pelis de Dreamworks alhora. En aquest cas, reproduir aquella situació universal en què una olor o un sabor ens trasllada de cop en l’espai i en el temps fins a la nostra infància i, per un moment, fa que ens oblidem de tot i ens sentim completament indefensos, per molt que ho volguem evitar. Degusteu una bona ració de Ratatouille, us garanteixo que no quedareu amb gana.