Mr. Nobody

Director: Jaco Van Dormael

Intèrprets: Jared Leto, Diane Kruger, Sarah Polley, Linh Dan Pham, Rhys Ifans, Natasha Little, Toby Regbo, Juno Temple.

Gènere: Drama, ciència-ficció, fantàstic. Bèlgica, 2009. 130 min.

La vida ens planteja situacions que requereixen la presa d’una decisió, i aquesta ens pot condicionar la vida molt més del que pensem. Ens fa triar un camí i deixar-ne enrere uns altres, convertint en una incògnita tot allò que hagués comportat una decisió diferent. Mai sabrem si els altres camins ens haurien conduït a una vida millor o pitjor, la resposta només la podem trobar a la nostra imaginació o als nostres somnis. Las Vidas Posibles de Mr. Nobody gira sobre aquest plantejament, i quan dic “gira”, ho dic literalment, perquè presenta una de les estructures més caòtiques que he vist els últims anys, amb continus salts en el temps, l’espai i, per sobre de tot, en la imaginació. En el fons, què és la nostra imaginació si no un gran caos il·limitat d’idees i desitjos, on la realitat es converteix en un concepte totalment indefinit. Si aquest paràgraf us ha semblat confús, però teniu ganes de llegir la resta, us esteu acostant a la sensació que produeix exactament aquest film.

No resulta fàcil simplificar i plasmar de forma escrita el contingut de Las Vidas Posibles de Mr. Nobody (per quina estúpida raó no podien mantenir el títol original de Mr. Nobody?), perquè la pel·lícula no es pot entendre sense la seva espectacular factura visual i sonora. Dormael sorprèn amb una immensa varietat d’estils i gèneres, i un ús molt ambiciós dels efectes especials. Com ja he dit l’estructura ja no és només no-lineal, sinó un autèntic mosaic sense regles que ens va arrossegant i que ens acaba atrapant de forma inevitable. Estem davant d’aquelles pel·lícules davant les quals ens hem de deixar portar, perquè, a banda de la seva estructura i rerefons, conté un munt d’imatges precioses i demostra que Jaco Van Dormael, al qual no tenia el plaer de conèixer, és un cineasta amb un do especial, ja que, a banda de la direcció, també és responsable del guió i la banda sonora.

La pel·lícula és una successió de fragments que van passant i es van entrellaçant, a vegades de forma coherent, a vegades de forma totalment brusca i a vegades sense saber ben bé on acaba un i comença l’altre. Tot i aparèixer, de tant en tant, la sensació que ens estem perdent coses o no podem seguir el ritme, de seguida ens adonem que no tot ha de tenir un sentit o una explicació, com passa amb bona part de tot allò que surt de la nostra imaginació. En tot cas, la pròpia pel·lícula ens ho indica en alguns fragments de caràcter més metafísic i fins i tot científic. Les dimensions espai-temps són molt relatives a Las Vidas Posibles de Mr. Nobody. Com passava a Big Fish, una de les tantes referències d’aquest film, al cap i a la fi la credibilitat d’una història pot dependre de quant se la cregui qui l’explica, i nosaltres no som ningú per negar-li, menys encara si té 118 anys.

Pel que fa a les interpretacions, s’ha de dir que el nivell global és força destacable, sobretot pel que fa a l’apartat femení del repartiment, amb menció especial a Sarah Polley i una Diane Kruger un pèl desaprofitada. Com a protagonista, Jared Leto es troba davant el seu primer gran paper des de Réquiem por un Sueño i respon de forma més que correcte, tot i que no pot evitar provocar-me la sensació que sempre posa la mateixa cara. Ja que he citat un film de Darren Aronofsky, s’ha de dir que el director és una de les grans inspiracions d’aquesta peli, juntament amb la superposició de diferents realitats tan pròpia de Charlie Kaufman (és difícil no pensar en Adaptation i Olvídate de Mí! en més d’una ocasió). També m’atreviria a citar El Club de la Lucha i alguna cosa em diu que l’esperada Inception també hi tindrà alguna cosa en comú.

Tot i que Las Vidas Posibles de Mr. Nobody destaqui per ser fascinant, quasi hipnòtica, a nivell visual, també és molt profunda i amb un potent missatge sobre l’existència humana que t’obliga a reflexionar sobre diverses coses i que t’evoca sensacions i situacions molt concretes. I és que tots podem ser el protagonista d’aquest film (per alguna cosa es diu “Mr. Nobody”), tots tenim aquell moment “i si…” que ens ha deixat una incògnita per sempre, aquella estranya i inquietant vibració que suposa pensar en qui seríem ara si en cert moment haguéssim pres una altra decisió o donat una resposta diferent. Imagineu aquestes vides possibles i per un moment penseu que podrien ser la real, si més no, alguns dels seus elements. Complicat, eh? Doncs benvinguts a Las Vidas Posibles de Mr. Nobody. Aneu a veure-la, potser és una decisió que us canvia la vida.