Looking for Eric

Director: Ken Loach

Intèrprets: Steve Evets, Eric Cantona, Stephanie Bishop, Gerard Keans, Stefan Gumbs.

Gènere: Drama, comèdia, fantàstic. Regne Unit, 2009. 110 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Quan vas a veure una pel·lícula de Ken Loach, ja saps de forma anticipada que et trobaràs amb molts dels elements més recurrents del cineasta durant la seva filmografia. Buscando a Eric no és una excepció. El protagonista és un home amb moltes dificultats, pertanyent a la classe obrera i víctima dels mals i injustícies de la societat actual; un patró que ha donat forma a la gran majoria de films de Loach. No obstant, en aquest cas ha introduït un element que poques vegades ha simpatitzat el món del cinema: el futbol. I ho ha fet mitjançant una de les figures més carismàtiques que ha donat aquest esport en els últims anys i un dels més grans ídols de la història de la lliga anglesa, Eric Cantona. El futbolista, veritable instigador d’aquest projecte, es converteix en el principal factor diferencial del film.

Encara que hi jugui un paper important, Buscando a Eric no és una pel·lícula sobre futbol, sinó sobre la figura de l’heroi, l’ídol, aquella persona que pot marcar els nostres passos, emportats per la total devoció que li tenim. Hagués pogut ser un cantant o un actor, però ningú dubta que el gran fenomen social del Regne Unit no és altre que el futbol, per tant era una forma molt més plausible de retratar la societat anglesa per part de Loach. Per tant, tot i que el director aprofita els diàlegs entre el protagonista i el jugador per recordar imatges dels millors gols i actuacions d’aquest, el veritable objectiu és que Eric recuperi les ganes de viure i lluiti per vèncer les seves pors. Cantona es convertirà en la seva inspiració, sabent que Eric seguirà els seus consells, més que els de ningú altre.

Tot i que en alguns anuncis de Nike ja mostrava bones dots davant la càmera i que, a nivell nacional francès, ja ha aparegut a diverses pelis, aquesta és la primera gran projecció internacional d’Eric Cantona com a actor. L’exfutbolista no ho fa gens malament interpretant-se a si mateix, aconsegueix transportar a la pantalla part del seu carisma sobre el camp i ajuda a introduir tocs d’humor al film. Llàstima que el seu personatge es basi excessivament en donar lliçons de vida, a vegades massa barates. Tampoc entenc massa la barreja entre francès i anglès que fa servir, només se m’acut que sigui perquè una part important de la producció del film és francesa i així ho ha imposat per recordar l’origen del jugador. En tot cas, no es pot negar que el joc entre el Cantona actor i el Cantona real és una de les gràcies de Buscando a Eric.

Al seu costat, Steve Evets realitza una magnífica actuació posant-se a la pell d’un home a qui ja no li queden motivacions de vida i que no pot controlar ni el que passa a casa seva. Aquí, Loach introdueix el seu habitual retrat social, centrat en els problemes de la joventut actual quant a desobediència, rebel·lió, passotisme i la perillosa relació amb el món de les drogues i fins i tot del crim. El film sorprèn perquè segueix un camí força inesperat en la seva segona meitat, tot i que també una mica desconcertant, ja que és una trama més aviat secundària la que acaba agafant el pes principal. No obstant, Ken Loach ho tracta amb delicadesa i sense exageració, cosa que no li treu capacitat d’impacte i cert suspens.

La resolució del film deixa amb certa sensació que Ken Loach no sap acabar de cap altra manera i que es repeteix una mica en el missatge, però no se li pot retreure un simbolisme especial respecte la figura de Cantona i el món del futbol en general. Tot i no ser especialment brillant, el guió es tanca de forma acceptable i rubrica un producte interessant, sense masses pretensions i que omple les quasi dues hores de durada sense cap davallada important i amb un bon ritme. Les referències futbolístiques (fins i tot es cita un partit del Manchester United, precisament contra el Barça) i la figura de Cantona fan que Buscando a Eric sigui especialment adequada pel públic aficionat a aquest esport, que segurament hi trobarà més matisos i paral·lelismes, però recordo que aquest no és el centre de la trama i que, en el fons, és un drama social al voltant de la difícil situació del protagonista. Una estrena força recomanable, tenint en compte el que hi ha ara mateix.