Sóc conscient que el concepte de perfecció probablement sigui inaplicable a una sèrie de televisió o a qualsevol producció audiovisual, però després de finalitzar la 3a temporada de Dexter tinc força clar que aquesta seria la resposta a una hipotètica pregunta sobre quina la sèrie més completa que he vist mai.

Cal aclarir que considero Lost com un cas a banda de la resta de sèries, ja que és impossible equiparar-la a qualsevol altra, per tant em refereixo al que podríem definir com sèries de “format convencional”. No obstant, segueixo pensant que, així com Lost ha tingut, i tindrà, bastants defectes, cal fer esforços per trobar-ne a Dexter. I és que es tracta d’una sèrie on, per sobre de tot, es nota la mà d’uns guionistes excel·lents. A vegades no cal ramificar infinitament les trames o donar girs i més girs per intentar sorprendre constantment; només fa falta construir un personatge potent, envoltar-lo de pocs secundaris perfectament definits i basar tots els esforços en la trama principal de cada temporada i tots els seus matisos.

I això és el que ha fet Dexter en cadascuna d’aquestes tres temporades: una trama troncal, un secundari principal amic/enemic del protagonista, una evolució contínua del personatge de Dexter i uns acompanyants fixes que també van avançant pel seu compte. Això s’ha traduït en 36 capítols que no baixen del notable (12 per temporada, que, encara que sembli poc, probablement sigui la quantitat perfecta) i una qualitat que no ha fet més que pujar des de l’inici de la sèrie. La tercera temporada ha estat espectacular.

Naturalment, la temàtica de la sèrie condiciona bastant el fet que agradi o no, però considerant la meva devoció cap a les històries d’assassins en sèrie, no hi ha dubte que, per mi, Dexter és la sèrie perfecta. Per tant, resulta una gran notícia que la cadena americana Showtime hagi confirmat que la sèrie té assegurades, com a mínim, dues temporades més.

Us deixo amb una de les perles d’aquesta producció televisiva, ni més ni menys que la careta d’entrada. Veureu les inesperades sensacions que pot provocar un seqüència tan quotidiana com tot allò que fem des que ens despertem fins que sortim de casa. Una immillorable definició de la sèrie: