M.A.Confidential

Chuck

Creadors: Chris Fedak, Josh Schwartz

Intèrprets: Zachary Levi, Yvonne Strahovski, Adam Baldwin, Joshua Gomez, Sarah Lancaster, Vik Sahay, Scott Krinsky, Bonita Friedereci.

Gènere: Comèdia, acció. USA, 2007. 55-60 min. per capítol

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Divertida sèrie creada, entre altres, pel responsable de The O.C., que ha tingut una molt bona acceptació a Estats Units i de la qual acaba de comprar els drets el canal Calle 13, tot i que no dubto que no trigarà a ser adquirida també per algun canal en obert. Probablement no es tracta d’una grandíssima sèrie i tampoc genera un altíssim nivell d’expectació o d’addicció, però puc dir que es tracta d’un producte que compleix al 100% el seu objectiu: entretenir, emocionar, sorprendre, fer riure i, sobretot, fer-nos passar una molt bona estona amb la aproximadament una hora que dura cada episodi. Com ja he comentat en d’altres sèries que he donat a conèixer al blog, és d’aquells casos en què sempre ve de gust veure algun capítol, pq saps que t’oferirà exactament el que n’esperes.

La idea de partida de Chuck és veritablement insòlita, molt ben trobada i plantejada de forma que pot donar molt de joc. El protagonista és l’ànima de la sèrie, sobre qui gira tota l’acció i l’atenció, la peça sense la qual res funcionaria. És d’aquells personatges que és impossible no agafar-li simpatia, tot i que doni una imatge més aviat patètica, especialment a l’inici de la sèrie. És precisament aquest freakisme i aquest comportament infantil, innocent, despistat i gens hàbil el que ens fa acostar-nos al personatge, tot i que quan arriben moments claus, ens acaba sorprenent amb algunes de les seves reaccions. Gran part de culpa la té l’actuació de Zachary Levi, un actor molt poc prolífic, però que demostra saber posar-se perfectament a la pell de Chuck. És d’aquells actors amb una especial capacitat per a posar cares de tota mena i fer-te riure un cop sí un altre també.

Pel que fa als secundaris, el cert és que el repartiment també és d’un gran nivell. Cal destacar Joshua Gómez, que interpreta l’amic de Chuck, més freak encara que ell, que protagonitza la gran majoria de situacions més absurdes i hilarants. Té un humor genial i es capaç de dir les millors frases completament seriós, cosa que fa impossible no partir-se davant la pantalla. Un altre a destacar és Adam Baldwin, un autèntic veterà de la petita pantalla nordamericana (Firefly, Day Break, etc.), que interpreta al personatge dur de la sèrie. Té unes genials sortides puntuals d’humor negre i, tot i que hauria de ser el menys popular per la seva actitud més sobria, acaba caient simpàtic de forma inevitable. Pel que fa al repartiment femení, destacar sobretot a Yvonne Strahovski pel seu gran treball a les escenes d’acció i, perquè no dir-ho, pel seu espectacular físic, que no deixa de ser un altre reclam per part de la sèrie.

Els capítols acostumen a partir sempre d’una mateixa base: una missió a complir que implica sovint posar en perill les vides dels protagonistes. La veritat és que no s’escatimen recursos en les escenes d’acció i alguns capítols són realment espectaculars i vibrants, amb imatges dignes de les millors pelis del gènere. L’altre suport en què es recolza Chuck és l’humor i aquesta voluntat de prendre’s tot el que passa amb menys seriositat del que potser requeriria, aspecte que es personalitza clarament en l’actitud de Chuck davant les situacions de perill. A banda d’això, tot l’ambient del centre comercial on treballa i els seus companys de feina és la part més purament de comèdia, però aquí la sèrie també aconsegueix funcionar. Aconseguir mesclar tot això i treure capítols trepidants i amb girs inesperats és el gran mèrit de Chuck.

Els punts en contra serien que la trama principal, la que hauria d’avançar capítol rera capítol i que comprèn els aspectes més personals dels protagonistes i les relacions entre ells, a vegades queda una massa estancada i et quedes amb la sensació que el capítol ha estat molt bé, però que no ha servit per fer evolucionar els pilars principals de l’argument. Com ja he dit, l’estructura dels capítols és molt semblant, per tant és fàcil caure en la repetició i l’esgotament dels recursos; tot i que fins ara no ha passat, a vegades la sèrie no se’n cuida prou. De totes formes, Chuck és entreteniment pur i dur i una fòrmula infalible de passar una molt bona estona davant la tele o la pantalla de l’ordinador.