The Fountain

Director: Darren Aronofsky

Intèrprets: Hugh Jackman, Rachel Weisz, Ellen Burstyn, Sean Gullette, Sean Patrick Thomas.

Gènere: Ciència-ficció, fantàstic, drama. USA, 2006. 90 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Nova i important paranoia del senyor Darren Aronofsky. Tot i ser completament diferent a les referències de Réquiem por un Sueño i Pi, aquesta nova peli presenta alguns aspectes en comú, com per exemple, que és molt difícil opinar d’ella quan l’acabes de veure per primer cop. A la pregunta de si m’ha agradat o no, realment, em quedo en blanc. És cert q l’he trobat pretenciosa, a estones espessa, a altres estones simplement inexplicable i fins i tot a vegades creus que el director s’ha fotut una pastilla tan gran com el cap pelat de Hugh Jackman i s’està quedant amb tú, però també tens la sensació q la peli amaga el seu encant i q pot ser que no hagis pogut captar-ho fruit de l’estupor amb què l’estaves descobrint.

Un altre punt en comú amb les dues antecessores és q la peli arriba a abrumar-te, una part del cos et demana que marxis però l’altre es manté immòbil per saber com acaba tot plegat. No sé com està quedant el comentari (m’està costant un ou expressar-me), però és q realment s’ha de veure, i segurament més d’un cop. Això sí, és d’aquelles q a la mitja hora ja han fet fugir a molta gent.

La peli va realitzant diferents salts en el temps, tan endavant com enrere, alguns d’ells molt sobtats, però les trames es poden seguir amb facilitat. Ara bé, el contingut ja és una altra cosa. Per mi, en la part futurista el director s’excedeix una mica en l’aspecte visual, fins al punt que gairebé t’entra el riure en algunes escenes i penses “però aquest tio què collons m’està explicant?”. El final és impactant, però una mica massa grandiloqüent pel q havia estat la peli fins llavors. D’altra banda, s’ha de reconèixer els mèrits de dos actors com Hugh Jackman i Rachel Weisz, acostumats al cine més comercial, que es van atrevir a rodar una peli tan difícil d’interpretar com aquesta.

En fi, que encara segueixo desconcertat de tot plegat i que, si l’haig de tornar a veure per entendre’la bé, em sembla q deixaré un temps prudencial pq això costa d’empassar i digerir.