Mission: Impossible 3
Director: J.J. Abrams
Intèrprets: Tom Cruise, Philip Seymour Hoffman, Ving Rhames, Jonathan Rhys Meyers, Keri Russell, Michelle Monaghan, Laurence Fishburne.
Gènere: Acció, thriller. USA, 2006. 110 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Ja retirat del servei i enmig d’una festa a casa seva, juntament amb la seva promesa, Ethan Hunt rep una trucada en què se l’insta a tornar a l’acció per rescatar una agent a qui ell havia entrenat, la qual ha estat segrestada en una missió. Tot i la proximitat del seu casament, Hunt decideix ajudar a rescatar l’agent, però la cosa no acabarà aquí. Per culpa del malvat Owen Davian, l’agent Hunt es trobarà en una missió amb implicacions molt més personals.Tenia present la possibilitat de trobar-me amb algun intent de transgressió per part del director J.J. Abrams (creador de les sèries Perdidos i Alias), però globalment no ha estat així. La sensació del “ja vist” segueix present durant bona part de les escenes de la peli, però per altra banda tampoc puc dir q això em disgusti gens. Davant d’una peli com aquesta, tothom sap el què va a veure i l’únic que vol és que aquestes expectatives quedin satisfetes al màxim nivell possible. I M:I-3 ho aconsegueix sobradament, per mi fregant el nivell de la primera part de Brian De Palma, i superant clarament a la segona de John Woo.
En aquesta tercera entrega, la mà del creador de Perdidos es nota però amb comptagotes. La trama no està gens malament, segueix sent bastant, bastant previsible però conté detalls i elements en concret que li dónen un plus més de qualitat q a la majoria de guions d’aquest tipus de pelis. D’altra banda, aquest inici arriscat en ple clímax m’ha semblat molt bo, ja que condiciona l’espectador des del principi i l’obliga a mantenir-se atent durant tota la peli (x cert, un inici pràcticament clavat al del capítol pilot de la sèrie Alias). En fi, q es nota q el tio controla…
Gran encert de càsting situar Phillip Seymour Hoffman com a dolent, perfecte pel paper, per mi es desaprofita a Michelle Monaghan, q a part d’estar molt bona demostra al final bones maneres, i Tom Cruise… en fi, lo de sempre, no em cau millor després d’aquesta peli. No cal dir q ja ni menciono la qüestió de la credibilitat o de si té sentit tot el q passa, pq amb aquestes pelis ja ni s’ha de plantejar des d’un bon principi; també he de dir q els efectes especials no cansen massa, la qual cosa és d’agrair.
Ha resultat q M:I-3 són prop de dues hores d’acció pura, trepidant i molt ben estudiada i realitzada. Ni més ni menys del q esperava…
Martí
M.A.Confidential 