Dolls

Director: Takeshi Kitano

Intèrprets: Miho Kanno, Hidetoshi Nijisimia, Tatsuya Mihashi, Tsutomu Takeshige

Gènere: Drama. Japó, 2002. 110 min.

Takeshi Kitano ja era un dels meus directors preferits, però encara més després de veure aquesta peli, tot i que és bastant oposada al tipus de pel·lícules que acostuma a fer. Demostra que és capaç de tractar una peli de samurais, de yakuzas o una com Dolls amb el mateix encert.

És complicat definir-la, sobretot per la quantitat d’imatges que conté la pel·lícula amb tanta força per si soles. Diguéssim que es demostra la dita de “una imatge val més que mil paraules”. Resumint una mica, però sense molta precisió, Dolls tracta la història de tres parelles en què l’amor existeix, però sembla destinat a no acabar de triomfar mai per culpa d’una sèrie de circumstàncies diferents en cada cas. Els personatges semblen resignats a aquest fet, però decidits a seguir units a l’altra persona fins al final. En fi, es d’aquelles que toquen la fibra en bastants moments. Tot això lligat a una estètica clarament japonesa, no només per l’aspecte visual, que personalment trobo molt atractiu, sinó també per la relació amb el folklore d’allà (“Dolls” en referència als teatres de nines japonesos). Rara? Jo la definiria com diferent a la resta de pelis que hagis vist, també s’ha de tenir en compte la particular visió dels asiàtics, per tant ja la veus predisposat a trobar-te amb algo fora de l’habitual. No obstant, crec que Kitano sap trobar la dosi exacta de tot això, que fa que el públic s’allunyi de l’ambient de restaurant xino envoltat de quadres raros i musiqueta que ataca directament les neurones.

Molt recomanable a tothom, sobretot als que quan veuen una peli no tenen pressa perquè s’acabi i als que creuen que els japonesos només saben fer pelis d’arts marcials i samurais.