The Bourne Ultimatum

Director: Paul Greengrass

Intèrprets: Matt Damon, Julia Stiles, David Strathairn, Scott Glenn, Albert Finney, Joan Allen.

Gènere: Acció, thriller. USA, 2007. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Em penedeixo bastant de no haver anat al cine a veure aquesta peli pq hauria estat d’aquests casos en què els 6-7 euros de l’entrada s’ho haurien valgut. La veritat és q, quan es va estrenar als cines, era una peli q em feia bastanta mandra anar a veure (masses terceres parts en un any –Spiderman, Piratas, Shrek…- i sense gaire bon resultat), però q segurament no hagués dit q no si algú m’ho hagués proposat. Entre una cosa i l’altra, la peli va saltar de la cartellera i no creia q m’hagués perdut res de l’altre món. No obstant, les grans crítiques que he anat llegint últimament per internet m’han despertat la curiositat i he decidit mirar-la, tot i q sense gaires espectatives.

El Mito de Bourne ja era inferior a El Caso Bourne i amb aquesta esperava el declivi de la saga, però enlloc d’això m’he trobat amb una de les millors pelis d’acció que he vist mai. Dues hores d’adrenalina pura i dura, perfectament dosificada i acompassada, amb un argument perfecte perquè va a pinyó fix i sense complicar-se la vida i una direcció espectacular de Paul Greengrass. Un cop més, les persecucions són bestials i saben ajudar-se en tot moment d’aquesta posició del protagonista, que persegueix i alhora és perseguit, per a donar-li encara més interès i emoció. Podríem dir que El Ultimátum de Bourne és el paradigma de peli d’acció del segle XXI.

La varietat de localitzacions (Londres, Madrid, Tánger, Nova York) dóna un toc especial a cada persecució que la fa diferent a la resta, i això és un gran punt a favor ja que la peli no és gens repetitiva en aquest sentit. D’altra banda, a part de Matt Damon (que confirma que realment està fet per a aquest personatge), destaca l’aparició d’un actor amb gran carisma com és David Strathairn (Buenas Noches y Buena Suerte), cosa que, pq no dir-ho, contribueix a donar certa categoria a la peli. Naturalment, com en tota peli d’acció, es pot posar en dubte la veracitat i versemblança de moltes coses que passen, però, com sempre dic, és estúpid posar-te a pensar en aquestes coses amb una peli així. Pel que fa al final, home… no és que sigui excessivament brillant, però almenys resol un dels grans enigmes que s’arrossegaven durant tota la saga: què va passar abans que aquell vaixell trobés a Jason Bourne al mig de l’oceà.

Globalment, no trobo agosarat dir que estem davant d’una de les grans trilogies d’acció que ha donat el cine en els últims anys. De totes formes, i tot i que el propi Matt Damon ha dit que no té previst tornar a encarnar aquest personatge a curt termini, jo posaria la mà al foc que tard o d’hora arribarà la quarta entrega. Si em prometen que serà com aquesta, endavant.