Kung Fu Panda

Directors: Mark Osborne, John Stevenson

Intèrprets: Jack Black, Dustin Hoffman, Angelina Jolie, Ian McShane, Jackie Chan, Seth Rogen, Lucy Liu, David Cross.

Gènere: Animació, comèdia, acció. USA, 2008. 85 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

La nova producció de Dreamworks per aquest estiu m’ha aportat exactament el que esperava, ni més ni menys. Això significa que ens trobem davant d’una peli d’animació de caràcter més aviat infantil, però totalment suportable pels adults, sense gaires avanços pel que fa a qualitat visual i amb una història força original, però massa previsible. Conclusió, Kung Fu Panda és una peli globalment correcta, però que no suposa el més mínim acostament de la productora de Spielberg respecte Pixar. Com a exemple, fixeu-vos en els últims títols de Dreamworks: El Espantatiburones, Madagascar, Vecinos Invasores, Bee Movie i Kung Fu Panda. No esteu farts d’animals que parlen? De missatges de superació personal, de “debes creer en ti mismo”, de desenllaços sempre políticament correctes… potser aniria sent hora d’innovar una mica.

Centrant-nos en la peli en si, podria dir que presenta molts clars, però també molts obscurs. Comencem pel costat positiu: el millor de Kung Fu Panda, i de llarg, són les escenes d’acció i les coreografies dels combats. Està clar que la dificultat en l’animació és màxima en aquestes parts, però el cert és que la varietat de moviments i escenaris és admirable, sobretot tenint en compte que els personatges són molt diferents entre si i la seva forma de moure’s no té res a veure. Indubtablement, són les parts que més es gaudeixen de la peli. Un altre punt positiu és l’humor per part del protagonista, a qui la veu de Jack Black escau a la perfecció. No obstant, tampoc és un humor per partir-se de riure, simplement té rèpliques ben trobades i situacions ben trobades i força divertides (com la imitació del mestre, per exemple).

També m’ha agradat força la personalitat que li han donat al protagonista, jo diria que molt pedagògica de cara al públic infantil i que de seguida genera empatia a tothom. En canvi, i comencem amb els aspectes negatius, la resta de personatges queden molt desdibuixats en general, sobretot els “Cinco Furiosos”, que sembla que haurien de tenir molt pes i al final quasi ni recordem com es diu cadascun ni la personalitat que té. El mateix passa amb el personatge de la tortuga, de qui no sabem res i que acaba d’una forma que encara no he entès. I és que el gran problema de Kung Fu Panda és que no aconsegueix explicar bé les coses. Té clars els pilars de l’argument, però la connexió entre ells falla de forma bastant evident. A banda d’això, hi ha escenes que són excessivament poc creïbles (tenint en compte les llicències que es pot permetre pel tipus de peli que és) i la trama té alguns salts o girs força trets de la màniga.

L’altre aspecte a lamentar és que la peli no et sorprèn quasi en cap moment, tot és massa previsible, ja des d’un bon principi. Els recursos que utilitza són tant i tant típics que ja saps què t’acabaràs trobant, tal com deia al principi del comentari. Tal com passa amb la resta de pelis de Dreamworks que he citat, Kung Fu Panda depèn en excés d’aquests tocs d’humor, d’aquestes escenes amb un geni especial, dels tics dels personatges. Tot són moments puntuals o aspectes molt concrets, que no poden amagar un guió massa descuidat i una sensació general de que s’hagués pogut arriscar una mica més per no quedar-nos amb el de sempre.

Ningú s’avorrirà veient Kung Fu Panda, però tampoc hi trobarà res excepcional, res que faci emocionar, res que ens faci viure de veritat el que estem veient (llegiu el comentari de WALL·E i compareu…). Es passa una bona estona, perquè la peli té un bon ritme i és moguda, però en acabar la sensació serà aquesta: entusiasme per part dels nens, un tràmit més per part dels pares. Pels que no sóm ni una cosa ni l’altra, doncs queda lliure a l’el·lecció de cadascú. La diferència serà una hora i mitja distreta, poc més.