M.A.Confidential

Hancock

Director: Peter Berg

Intèrprets: Will Smith, Charlize Theron, Jason Bateman, Daeg Faerch, Darrel Foster, Lauren Hill, Valerie Azlynn.

Gènere: Acció, fantàstic, drama. USA, 2008. 85 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Estem davant d’una de les grans superproduccions de l’any per part de la indústria hollywoodiana, amb un dels actors que més cobra de tot el món com a estrella de cartell. Resultat: un bluff. Sincerament, no és que m’esperés gran cosa de Hancock, però el que m’he trobat encara ho rebaixar una mica més i tot. És d’aquelles pelis que comencen de forma relativament interessant, donada la originalitat de la idea de partida, però que després van caient i caient pel seu propi pes fins arribar a convertir-se en algo que ni els propis creadors saben què és. Ni tan sols un bon gir introduit cap a la meitat de la història, que sembla que pot fer resorgir una mica l’interès, aconsegueix evitar la seva davallada.

En efecte, la idea inicial és prou curiosa i atraient: Un anti super heroi amb una imatge i uns mètodes completament oposats als que ens tenen acostumats aquest tipus de personatges. No obstant, tinc la sensació que la peli explota relativament poc aquesta idea, com si s’hi sentís incòmode i tot, i de seguida s’afanya a intentar canviar el protagonista. En fi, que del Hancock original no en veiem gaire i potser hagués estat bé haver-ho pogut fer més. A partir de llavors, la peli segueix amb aquestes presses per explicar l’evolució del protagonista al mateix temps que introduir una segona història i intentar explicar els orígens de tot. Total, que la cosa acaba no aguantant-se per enlloc i tot el dramatisme i profunditat que intenta donar la peli no se l’empassa ningú i quasi resulta ridícul.

L’argument és en general molt fluixet i només se salva per l’interessant canvi que s’introdueix a mitja peli i per quatre detalls més. La resta són tot convencionalismes “made in USA” i previsibilitat pura i dura, a banda de donar-nos unes explicacions sobre tot plegat que fa riure que per elles hi hagi un guionista cobrant. Sí que s’agraeixen alguns bons moments d’humor propiciats per les peculiaritats de Hancock i comptades escenes d’acció que no desmereixen gens, però en general esperava molt més entreteniment i sobretot molt més de ganxo. Està clar que Hancock es fica per camins que no li pertoquen i s’acaba perdent. Vol realçar un dramatisme que no transmet, perquè no va amb ella ni de conya, i un humanisme excessivament forçat. La gent tenia ganes de veure un super heroi patós i antipàtic en acció, no un drama sobre la seva existència.

Naturalment, no es pot deixar de parlar de Will Smith, ja que és l’ànima de la pel·lícula de principi a fi. És d’aquells actors que cauen de conya o fatal en parts iguals, i jo em decantaria més per la primera opció, però en aquest cas és víctima de la pròpia peli. Probablement és l’actor perfecte per encarnar Hancock, però dura el que dura el personatge i quan intenta posar-lo seriós i dramàtic, baixa el seu rendiment. De totes formes, s’ha de dir que és gràcies a ell la peli encara s’aguanta. Pel que fa a Jason Bateman, l’he trobat estrany en aquest paper, potser perquè estem massa acostumats a la seva vessant més còmica, i de Charlize Theron només puc dir que físicament ha millorat molt respecte l’últim que havia vist d’ella i que està força correcte en un paper també un pèl atípic per ella.

Hancock és d’aquelles pelis que es veuen un dia i s’obliden al cap de dos, perquè no arriba a transmetre quasibé res. Acció, humor, drama, té una mica de tot però res es queda present, l’acabes amb indiferència. Em demanen una imatge de la peli que la defineixi i no sabria quina dir. Té l’avantatge que és curta, això sí, però poc més. En fi, que no cal molestar-se gens per veure-la.