M.A.Confidential

He Was a Quiet Man

Director: Frank A. Capello

Intèrprets: Christian Slater, Elisha Cuthbert, William H. Macy, Sascha Knopf, Jamison Jones, John Gulager.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2007. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Un nou cas de pel·lícula estrenada fa un any a Estats Units i des de llavors també arreu d’Europa, però que encara no ha visitat les nostres sales, qui sap si ho farà. I un cop més, no es tracta d’una peli qualsevol la que ens estem perdent. He Was a Quiet Man és d’aquells films que, indubtablement, no deixen indiferent a ningú. Tant pot fer que algú es cansi al quart d’hora, com abduir-te gràcies al seu estil… peculiar, per dir-ho d’alguna forma. La veritat és que no es tracta d’una peli fàcil de veure, ni tampoc ho pretén, ja que, sobretot durant la primera part, podríem dir que posa una mica nerviós. Tant pel protagonista, com per la direcció, com pels efectes especials, crea una atmòsfera com a inquietant, inclús sofocant, però és que en realitat ens està acostant de forma molt acurada a la personalitat del personatge protagonista.

En efecte, tota la peli gira al voltant del protagonista, és més, es podria dir que la pròpia peli s’impregna de la seva mentalitat. Un protagonista interpretat de forma tan brillant com sorprenent per Christian Slater. Sens dubte, la decisió de càsting deuria ser arriscada, però la veritat és que la van clavar. Slater construeix un personatge tan repulsiu com atraient i aconsegueix que fins i tot li agafem simpatia. El cert és que la peli és completament imprevisible, de principi a fi, et descol·loca contínuament i et porta a escenes del tot surrealistes. Si a la fitxa he posat que el gènere era drama i també comèdia és perquè la història en si és una veritable tragèdia, però la peli té aquest surrealisme i aquest enfoc tan especial que fa que moltes situacions resultin veritablement gracioses i inclús riguis a gust en segons quin moment.

No es tracta d’una peli rodona, ja que per mi té alguns altibaixos de ritme i alguns dels canvis que fa són una miqueta massa sobtats. D’altra banda, la credibilitat també queda en dubte en algun moment puntual. No obstant, repeteixo que és una peli que està feta de forma molt diferent a tota la resta, de la qual em costa moltíssim trobar referents anteriors, i que aquesta personalitat pròpia que té s’agraeix i li dóna molt de valor. És això el que la converteix en una peli que aconsegueix sortir de l’anomenat “montón” i agafar cert protagonisme. És d’aquelles que et venen al cap més d’una vegada durant els dies següents d’haver-la vist i això ja té molt de mèrit.

En resum, que per enèssima vegada la nefasta distribució d’aquest país ens priva de poder veure una mica de cine interessant entre tanta tonteria (perquè la que hi ha ara tela…) i que això obliga a recórrer a altres mitjans. Pels que en sou habituals, He Was a Quiet Man és una d’aquelles amb les que s’han d’aprofitar. Torno a dir que potser no agrada gens, i en un sector del públic seria comprensible, però de ben segur que no us trobareu amb algo que ja hagueu vist, pq us asseguro q no és així, ni molt menys.