M.A.Confidential

The Kingdom

Director: Peter Berg

Intèrprets: Jamie Foxx, Jennifer Garner, Chris Cooper, Jason Bateman, Ashraf Bahroum, Jeremy Piven.

Gènere: Acció, drama. USA, 2007. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

D’una peli produïda per Michael Mann i protagonitzada per Jamie Foxx se’n pot esperar força més que el resultat final que veiem a La Sombra del Reino. No és una mala pel·lícula i la veritat és que es deixa veure amb bastanta facilitat, però d’aquí ja no passa. Segurament el més destacat són els primers minuts, realment frenètics i espectaculars, però després et vas adonant que la peli no t’ofereix el que prometia aquest gran inici. No perquè decaigui l’interès o perquè els protagonistes no estiguin a l’altura, sinó perquè la peli mica en mica es va situant sobre aquest gran grup anomenat “del montón” i al final s’hi deixa caure de forma inevitable. La factura visual és espectacular i les escenes d’acció deixen entreveure aquest estil tan característic de Michael Mann, però l’argument és una mica cutre i presenta algunes incoherències.

D’altra banda, tens la sensació que no feien falta tants protagonistes en una història com aquesta i que els tres personatges secundaris només s’expliquen pel fet de donar cabuda als tres actors famosos que els interpreten, ja que després et poses a pensar si tots realment ha tingut un paper propi important a la trama i veus que no, que simplement s’han repartit la feina i acaben més aviat poc cadascún. Això sí, està clar que la presència de Jamie Foxx en pantalla sempre té un atractiu especial i que funciona perfectament en aquests papers. Pel que fa a Jennifer Garner, Chris Cooper i Jason Bateman, com ja he dit, poca cosa a destacar, lo qual denota cert desaprofitament d’uns actors que podien oferir molt més (sobretot Cooper).

Si heu vist Syriana i, com jo, veu haver de fer esforços per no adormir-vos, doncs La Sombra del Reino en seria una versió molt més simplificada i superficial, cosa que, almenys, la fa molt més entretinguda que la primera. Tot plegat és molt menys solemne i més d’anar per feina, i fins i tot inclou alguns tocs d’humor (no tots igual d’afortunats). Això sí, la peli porta implicit, encara que intenti amagar-ho, un cop més el missatge de “americans salvadors del món pq nosaltres volem”, cosa que ja fa una mica de mandra, la veritat. És per això que al final no t’acaba oferint res de nou i tens la sensació que, en menor o major mesura, ja has vist aquesta peli més d’un cop.

Al final, la peli tampoc s’atreveix a donar un missatge clar, simplement es conforma amb acceptar la situació i prou, per tant t’està dient: “T’has entretingut un bon rato, no? Llavors per què fer-te pensar i arriscar-nos a q canviis d’opinió”. Total, que com a pura diversió, la peli funciona, però en quan a riquesa, va una mica curta. I la pròpia peli n’és conscient. Perfectament prescindible.