
Pirates of the Caribbean. At World’s End
Director: Gore Verbinsky
Intèrprets: Johnny Depp, Keira Knightley, Orlndo Bloom, Geoffrey Rush, Chow Yun Fat, Jonathan Pryce.
Gènere: Acció, aventures. USA, 2007. 160 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Prenent el fil del final de Piratas del Caribe. El Cofre del Hombre Muerto, Will Turner i Elizabeth Swann emprenen un viatge juntament amb el capità Barbossa per rescatar a Jack Sparrow de les mans de Davy Jones. Per fer-ho, necessiten trobar el mapa que els faci arribar al seu objectiu, per la qual cosa han d’anar a Singapur, on es troben amb el pirata Sao Feng. Mentrestant, el vaixell fantasma Holandés Errante segueix fent mal per allà on passa, cosa que no agrada al conjunt de pirates d’arreu del món, que veu com els codis clàssics de la pirateria es van perdent.Precipitada i del tot innecessària tercera part d’aquesta trilogia (de moment) que hauria fet bé en quedar-se amb la divertida i original primera part. Sincerament, ja vaig trobar la segona part clarament inferior a la seva predecessora i aquesta tampoc no aconsegueix recuperar-se massa. En primer lloc, perquè l’argument s’embolica de forma inexplicable. Cada cop hi ha més personatges, més històries i llegendes que relacionen a uns i altres i més informació per assimilar, i això en una peli d’aquestes característiques no ajuda gens. En segon lloc, seguim amb la mania de fer durar les pelis per sobre de les 2h i mitja. La peli té moments realment pesats i que no s’acaben mai, i es guarda tota la part bona pels últims 45 minuts.
En fi, que per arribar al que ens interessa, allò que tothom espera, fa més voltes que un ventilador i això acaba cansant i impacientant. Un altre fet que queda en evidència és que el personatge de Jack Sparrow, la gran atracció de la trilogia, ja està exprimit al màxim i no dóna per més, per molt bones intencions que hi posi Johnny Depp. Com l’actuació a la primera, res de res. Tot plegat es nota ja desgastat i sense la capacitat de oferir res de nou.
Coses a destacar, doncs el de sempre. La qualitat dels efectes especials, sobretot pel que fa a l’ambientació, uns minuts finals realment entretinguts i la magistral aparició de Keith Richards, en el que jo considero que es, indubtablement, el millor moment de la peli. Pel que fa al component humorístic, cosa habitual de Piratas del Caribe, la cosa també ha anat a menys i sembla que cada cop s’estan menys estona per pensar-se els gags.
En resum, que si no la veieu, no us perdeu cap meravella, abans torneu a mirar la primera que us ho passareu millor. El problema és que ja amenacen amb la quarta entrega; està clar que, mentre es facin rics, serà difícil que decideixin parar-ho. Lamentablement, això funciona d’aquesta manera i cada cop més.






