
Pirates of the Caribbean. Dead Man’s Chest
Director: Gore Verbinski
Intèrprets: Johnny Depp, Orlando Bloom, Keira Knightley, Jack Davenport, Bill Nighy, Jonathan Pryce
Gènere: Aventures, acció. USA, 2006. 135 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
El capità Jack Sparrow, després d’uns quants anys al capdavant de la Perla Negra, descobreix q arrossega un deute amb un pirata fantasma q pot portar-li serioses conseqüències si no el resol urgentment. Aquest fet, fa resorgir la història d’un famós cofre amb un contingut q pot fer canviar completament la situació actual i alliberar el capità Sparrow d’aquest deute.Entreteniment pur i dur, racions gegants d’efectes especials, bones dosis d’humor i més olor de mar q mai converteixen a Piratas del Caribe 2: El Cofre del Hombre Muerto en una peli d’aventures molt eficient, de ben segur amb algunes de les escenes més boges i divertides q s’han pogut veure al cine aquestes setmanes. No obstant, no aconsegueix superar a la seva predecessora, com en tants altres casos.
La inclusió de tants personatges monstruosos o inhumans, q substitueixen el q a la primera eren abordatges i lluites cos a cos, fa q la peli perdi l’essència d’autèntica història de pirates, q la primera sí q tenia, de cap a peus. D’altra banda, no aconsegueix marcar un ritme constant i va una mica a trompicons, i per mi té una durada excessiva. El millor de tot, un cop més el gran Johnny Depp, la originalitat de les trepidants escenes d’acció i q, això sí, compleix sobradament amb el paper de peli d’estiu q et fa passar una bona tarda entretinguda.
Els comentaris a la sortida del cine es poden resumir en un “és divertida, però es passen, tot és massa llafiscós”. Està molt bé caracteritzar els personatges al límit, però arriba un moment en q cansa tant de tentacle, tanta viscositat, de tant en tant va bé poder respirar una mica. Sincerament, prefereixo els esquelets de la primera. Això sí, ens clava un molt bon final q inevitablement ens farà anar a veure Piratas del Caribe 3 l’any vinent. Espero q prengui com a referència més els orígens i no tant aquesta segona part, q no puc dir q m’hagi defraudat, però q tpoc mereix alguns dels comentaris extremadament positius q havia llegit o escoltat.






