Truman
Director: Cesc Gay
Intèrprets: Ricardo Darín, Javier Cámara, Dolores Fonzi, Àlex Brendemühl, Javier Gutiérrez, Eduard Fernández, Elvira Mínguez, Silvia Abascal, Nathalie Poza
Gènere: Drama. Espanya, 2015. 105 min.
Després d’un munt d’anys de no veure’s, Tomás agafa un avió des de Canadà i es presenta per sorpresa a Madrid per passar uns dies amb Julián, el seu millor amic. La visita no és aleatòria, ja que Tomàs ha estat avisat d’una important decisió de Julián que farà que segurament aquesta sigui la última vegada que es poden veure. Durant aquests dies, Tomás acompanya al seu amic allà on va, a la vegada que es retroba amb el seu gos Truman, un enorme bullmastiff a qui Julián estima com si fos un fill.Hi ha pel·lícules que et desperten una estranya sensació de voler conversar amb elles; Truman n’és una d’elles. I ho és bàsicament per dues raons: la primera és que parla com nosaltres, sense artificis, a base de personatges que ens podríem creuar perfectament pel carrer i de situacions que sempre es podrien plasmar a la nostra vida real; la segona, que tracta amb total naturalitat un tema tan delicat i lamentablement estès com el seu, però sense mirar d’establir cap mena de càtedra i donant peu al propi judici per part de cada espectador -i la seva respectiva sensibilitat- respecte el que està veient. I és precisament per això que la conversa amb Truman no seria només per a lloar-la i donar-li copets a l’esquena, sinó que suscitaria reaccions de tota mena vers el seu tractament del tema, així com el comportament i les decisions dels seus personatges. I és que no tot és tan senzill com perquè t’ho pugui explicar una pel·lícula.