Lie to Me

Creador: Samuel Baum

Intèrprets: Tim Roth, Kelli Williams, Brendan Hines, Monica Raymund, Kristen Ariza, Hayley McFarland.

Gènere: Policíac, drama. USA, 2009. 1a temp: 13 capítols de 40 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Trobava a faltar una sèrie que em sorprengués, que m’oferís una contingut nou i original, encara que fos lleugerament, i Miénteme ho ha aconseguit. Sota un format de sèrie policíaca, amb un parell de casos paral·lels en cada capítol, les inusuals tècniques per a avançar en la investigació i descobrir els culpables i la qualitat i capacitat de sorprendre dels guions fan de Miénteme un producte amb personalitat pròpia i que es distancia de les múltiples sèries policíaques quasi idèntiques que podem trobar actualment. Al talent dels arguments, amb girs realment ben aconseguits, s’hi han d’afegir unes brillants actuacions, encapçalades per Tim Roth, que es posa a la pell d’un obscur i impassible psicòleg a qui certament no t’agradaria tenir davant si vols amagar alguna cosa.

Miénteme gira al voltant d’una ciència que existeix de veritat i que marca uns patrons que són vàlids per qualsevol persona. Defensa que, quan no estem dient la veritat, el nostre cos ho comunica de forma inconscient d’alguna forma o altra, encara que sigui amb un quasi imperceptible moviment de mig segon. De la mateixa forma, la nostra expressió facial transmet el que sentim quan parlem d’alguna cosa en particular o quan reaccionem davant d’un fet, ja sigui por, ira, alegria, tristesa, alleujament, etc. Aquestes expressions són universals i així està demostrat. La qüestió és que una persona corrent no pot detectar tots aquests signes, però els protagonistes de Miénteme ho dominen de tal forma que la policia i la justícia confia cegament en el seu veredicte a l’hora de resoldre un cas. Que a la vida real això pugui funcionar així, ja és una altra història.

L’evolució de Miénteme durant la seva primera temporada és molt bona. Després d’uns primers capítols absorbents, potser s’estanca un pèl, però de seguida torna a pujar coincidint amb la incursió a la vida personal dels protagonistes. I és que el seu èxit professional no es tradueix en una vida privada precisament fàcil, només cal ficar-nos a la seva pell i imaginar com viuríem si poguéssim saber sempre quan una persona ens diu la veritat i quan no. Per això ens trobem amb personatges força traumatitzats, poc feliços i sovint amb dificultats per separar la seva feina de l’àmbit personal. Tim Roth com a Cal Lightman n’és el màxim exemple, un home solitari, seriós, poc sociable i bastant sec en les formes. Es podria comparar al Dr. House, però sense arribar a les seves dosis de mala llet. Curiosament, aquest és el primer paper de Roth en una sèrie de televisió, i el cert és que és excel·lent i amb un magnetisme molt especial.

Com ja he dit, la sèrie presenta uns arguments perfectament treballats i que generalment fugen de la previsibilitat. Tot i presentar una estructura un pèl massa repetitiva, aconsegueixen enganxar de principi a fi. A més, a banda del cas a resoldre, tots ells tenen un clar transfons humà, ja que defineixen i justifiquen el nostre comportament en certes situacions. La mentida és present de forma constant a les nostres vides, però no sempre resulta igual de negativa si es tenen en compte els matisos, les conseqüències, etc. Miénteme ho transmet de forma que ens hi sentim identificats i genera algun que altre dilema moral que fa pensar, i bastant, a l’espectador. Tot i que a vegades cau en l’exageració de l’aspecte gestual i té alguns problema de credibilitat, que intenta arreglar amb la inclusió d’imatges de personatges famosos (recurs que no m’agrada), és una de les sèries més interessant que he descobert últimament.

No estem davant d’una sèrie que enganxi excessivament, ja que pots veure un capítol de tant en tant sense estar obsessionat o impacient, però tampoc crec que aquest sigui el seu objectiu. Quan la veus, saps que et trobaràs sempre amb un mínim de qualitat i que seguiràs aprenent més coses sobre nosaltres mateixos i el nostre comportament. Sabíeu que, quan tenim por, se’ns refreden les mans perquè tota la sang es concentra a les cames per si hem de fugir corrents? O que un moviment d’espatlla mentre parlem indica una mentida? Són alguns dels secrets de Miénteme. Molt recomanable.

S’acaba d’estrenar a la FOX, i properament ho farà a Cuatro.