The Big Sick
Director: Michael Showalter
Intèrprets: Kumail Nanjiani, Zoe Kazan, Holly Hunter, Ray Romano, Linda Emond, Vella Lovell, Bo Burnham.
Gènere: Comèdia, drama. USA, 2017. 115 min.
Kumail és un jove d’origen pakistanès que es dedica a fer monòlegs en un conegut bar de Chicago. Després d’una de les seves actuacions, coneix Emily, amb qui comença una relació amorosa que poc a poc es va intensificant. No obstant, donades les estrictes tradicions que segueix la seva família, Kumail no pot explicar la situació als seus pares, que cada dos per tres li intenten concertar un matrimoni amb una noia pakistanesa. Aquesta circumstància es converteix en un obstacle que posa en perill la relació entre Kumail i Emily.
Des de l’aparició de pel·lícules com 500 Días Juntos, alabada i odiada a parts iguals, la comèdia romàntica indie nord-americana ha mirat de trobar un espai propi per a històries agredolces que no ho concedeixin tot a l’espectador. Una mena de nivell intermedi entre el gamberrisme irreverent de Judd Apatow i la ingenuïtat de les comèdies feel good on tot acaba bé. La Gran Enfermedad del Amor aspira clarament a ocupar aquesta posició amb una proposta àgil i propera, però que introdueix un context sorprenentment tràgic durant bona part del seu camí. I és aquí on es torna irregular. Quan mostra el seva vessant més còmica, el film resulta efectiu, sense necessitat de buscar la riallada fàcil. Ara bé, quan La Gran Enfermedad del Amor decideix caminar fent equilibris sobre aquesta corda que separa el drama i la comèdia, cau en un conflicte de tonalitats que la desestabilitza en més d’una ocasió.








