3:10 to Yuma

Director: James Mangold

Intèrprets: Russell Crowe, Christian Bale, Logan Lerman, Ben Foster, Alan Tudyk, Peter Fonda, Gretchen Mol.

Gènere: Western. USA, 2007. 115 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Recupero aquesta crítica aprofitant la recent estrena de la peli a les nostres sales, just un any després que a la resta del món (vergonyós). El comentari el vaig fer l’1 de gener de 2008, però com que la meva opinió no ha canviat, es pot traslladar perfectament 8 mesos més endavant. Si no vaig poder esperar a la seva estrena (llavors no hi havia ni previsions fetes), és perquè tenia moltes ganes de veure-la i el cert és que no em va decepcionar gens. Així doncs, ho vaig dir fa 8 mesos i ho dic ara: El Tren de las 3:10 és una grandíssima pel·lícula. I no només ho és per les seves qualitats com a peli, sinó per la importantíssima funció que compleix en donar un impuls extraordinari perquè aquest debilitat gènere cinematogràfic que es diu western torni a agafar una mica d’aire. Segurament és per això que, en acabar de veure-la, m’ha entrat una sensació de satisfacció molt especial que m’ha fet adonar de les ganes que tenia de veure una peli com aquesta i que m’agradés tant com ho ha fet.

El cert és que el repartiment ja promet molt per si sol, amb Russell Crowe i Christian Bale com a protagonistes, amb James Mangold a la direcció. Els dos actors estan a un altíssim nivell i demostren tenir una química especial entre ells, la qual traslladen als seus antagònics personatges de forma magistral. De Bale, poca cosa nova a dir, ja que és un dels meus actors perferits actualment, però crec que mereix destacar l’actuació de Crowe per com aconsegueix transmetre aquesta sensació d’amor-odi envers el seu personatge al llarg de tota la peli. Es tracta de dos homes completament oposats, que van escollir dos camins completament diferents en les seves vides, que no tenen la intenció de fer concessions a l’altre, però amb un gran respecte mutu. Sens dubte, aquesta relació és un dels punts claus de la peli.

Un dels grans prejudicis de moltíssima gent davant d’un western és que el ritme serà molt pausat i s’acabaran avorrint. Doncs a tota aquesta gent, els demanaria que veiessin El Tren de las 3:10 i em diguessin després si han tingut temps d’avorrir-se o no, perquè és una de les pelis més entretingudes que he vist últimament. El director James Mangold sap portar el ritme de la narració de forma perfecta i ens regala diverses escenes d’acció realment vibrants, i no cau en la dil·latació innecessària d’escenes o plans buscant efectes contemplatius que no lligarien gaire amb la història. Crec que a les pràcticament dues hores de peli no els sobra ni un sol minut, i dir això d’un western, pq enganyar-nos, és molt poc habitual. Un altre encert de El Tren de las 3:10 és que (deixant apart la peli original, no oblidem que és un remake) evita que constantment et vinguin a la ment referents de pelis anteriors, la qual cosa té molt de mèrit i demostra que la peli sap desenvolupar una personalitat pròpia.

Amb tot, crec que El Tren de las 3:10 es converteix en el model a seguir per adaptar un gènere tan genuí com el western als temps que vivim, ja que per mi aquest és el seu gran aconseguiment. Tan de bo no es quedi en un cas aïllat i puguem disfrutar de més pelis d’un gènere que molta gent encara ha de descobrir o redescobrir. En resum, una peli excel·lent i, sobretot, molt molt necessària. Una més al catàleg selecte de recomanacions especials de m.a.confidential.