M.A.Confidential

Family Guy: Blue Harvest

Director: Dominic Polcino

Veus originals: Seth MacFarlane, Alex Borstein, Seth Green, Mila Kunis, Mike Henry, Patrick Warburton.

Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2007. 45 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Per començar, suposo que no cal que presenti a Padre de Familia, a hores d’ara una de les sèries d’animació més aclamades a nivell mundial. Tot i que es va cancel·lar momentàniament a la quarta temporada, la sèrie va tornar i ja s’ha consolidat com un producte estrella amb moltíssims fans a tot arreu. Era hora, doncs, de buscar nous reptes, un pas arriscat, però necessari, el resultat del qual no defrauda gens ni mica. Padre de Familia: Blue Harvest no és com un capítol doble ni tampoc segueix l’estructura típica de la sèrie, simplement és una versió més que fidel a la peli original, però “readaptada” per les delirants ments dels seus creadors. 

En efecte, si un capítol destaca per la rapidesa amb què es succeeixen els fets i la contínua inclusió de flashbacks, referències i altres anades d’olla, en aquest cas la història és completament lineal i quasi tots els gags venen donats per escenes reals de la peli original. Això sí, l’humor és 100% Padre de Familia. La inclusió d’accions completament absurdes, diàlegs sense sentit i l’exageració de detalls que a La Guerra de las Galaxias no passen d’anècdota són una constant. De totes formes, per moltes tonteries que incloguin, en realitat l’argument va avançant i t’adones que realment t’estan explicant la peli de forma resumida (i molt ben resumida, per cert). I és que, en realitat, Padre de Familia: Blue Harvest no és més que un gran homenatge de la sèrie cap a aquesta mítica pel·lícula en motiu del seu 30 aniversari.

Un dels aspectes a destacar és el brillant repartiment dels principals papers de La Guerra de las Galaxias entre els personatges de la sèrie, ja que, dintre de tot, aconsegueix fugir bastant de la previsibilitat i es distancia una mica del que acostumem a veure a la sèrie, sobretot pel grau de protagonisme de cadascú. Naturalment, no falta l’aparició de personatges famosos (els quals no tenen cap mena d’ubicació possible a la peli, però que precisament per això hi surten) i també diverses referències directes a la pròpia peli que estan parodiant o a d’altres pelis.

Com ja he dit, era un risc fer un producte com aquest, ja que els fans de la sèrie podrien sortir-ne un pèl decebuts, però crec que aconsegueix perfectament el que vol: agafar una pel·lícula i parodiar-la amb aquest humor tan característic i aquestes incoherències davant les quals no pots evitar partir-te de riure. Personalment, m’ha agradat molt el resultat i considero que és una bona mostra de la gran qualitat que hi ha (per molt sonats que estiguin) darrere d’aquesta gran sèrie.

Pels fans de Padre de Familia, jo quasi diria que és obligada, però que tinguin el compte el que he esmentat de les diferències amb els capítols; per la resta, és una bona oportunitat de descobrir la manera de fer d’aquesta gent. En general, crec que la peli és molt més apta per a tothom que no pas la sèrie. Això sí, estic segur q més d’un freakie de La Guerra de las Galaxias s’haurà posat les mans al cap. Quin poc sentit de l’humor…