Babel

Director: Alejandro González Iñárritu

Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, Adriana Barraza, Koji Yakusho, Rinko Kikuchi, Said Tarchani, Boubker Ait El Caid.

Gènere: Drama. USA, 2006. 135 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Una de les millors pel·lícules que he vist en els últims anys, sense cap mena de dubte. En un moment en q cada peli q veus et recorda tant a tantes d’anteriors i en q pocs s’arrisquen a trencar amb els esquemes establerts, Iñárritu ja s’ha consagrat com un dels directors a tenir en compte en aquest principi de segle i després de Amores Perros i 21 Gramos, no baixa el llistó ni un centimetre i presenta aquesta impressionant Babel.

Un cop més, el dramatisme és el plat fort del director, i en aquest cas ens ho presenta des de tres punts de vista diferents, separats per milers de quilòmetres entre ells, però basats tots en un mateix problema: els problemes de la comunicació entre les persones. Per molt diferents que siguem, encara q les nostres formes de vida no tinguin res a veure, q no tinguem el mateix color de pell, no parlem el mateix idioma o no tinguem les mateixes possibilitats que la majoria de gent, els humans estem obligats a entendre’ns per sobreviure. Crec q aquest és un bon resum (modèstia a part) del q ens vol transmetre Babel.

Un cop més, el muntatge és per treure’s el barret, ja q aconsegueix fer avançar les tres històries a la vegada, plenes d’immensos contrastos entre elles, de forma q en tot moment ens creiem q estem veient una mateixa peli i no tres de diferents. Per molt bruscos q semblin alguns talls entre una i altra, t’adones q tot té un sentit i una continuitat. D’altra banda, la banda sonora és senzillament magnífica i el treball de tots els actors, admirable. Babel demostra q tant en una punta del planeta com en l’altra, tots sofrim de la mateixa forma i q, al cap i a la fi, tots som iguals.

És una peli dura, angoixant, sorprenent, no amaga res ni es guarda res a la recámara i t’emociona encara q no ho vulguis gràcies a la credibilitat q desprèn. Una magnífica forma de començar el 2007, amb una de les millors pelis q he comentat aquí, i q no es pot quedar sense una o més estatuetes daurades.