
The Wind that Shakes the Barley
Director: Ken Loach
Intèrprets: Cillian Murphy, Padraic Delaney, Liam Cunningham, Orla Fitzgerald, Bill Hurst.
Gènere: Drama, bèl·lic. G.Bretanya, 2006. 120 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Dos germans irlandesos, Damien i Teddy, s’allisten a la guerrilla que els republicans han creat per lluitar contra les esquadres britàniques British Black i Tan, enviades a Irlanda per parar precisament aquests grups independentistes. Damien ha abandonat la seva futura carrera com a metge a Londres per unir-se al grup i de seguida es veu implicat en un intercanvi d’atacs i morts amb els britànics, cosa q fa aflorar el seu costat més reivindicatiu i radical.Ken Loach segueix indubtablement amb el seu estil de fer cine, amb un fort caràcter social i polític, però aquest cop amb una peli q a mi m’ha semblat més treballada i completa q les altres que he vist del director fins al moment. Com totes les seves produccions, El Viento que Agita la Cebada no es precisament una comèdia… al contrari, un dramón amb totes les de la llei i amb moments d’especial cruesa, impacte i sofriment.
Loach aconsegueix un molt bon retrat de la Irlanda de principis de segle, encara dominada per l’imperi britànic, però no pot evitar de seguida posicionar-se clarament pel bàndol republicà més radical. El component bèl·lic de la peli està molt ben trobat i dóna força personalitat a la peli, a més d’un bon nombre de moments en què el ritme es torna més dinàmic i això s’agraeix. Dic això pq, en certs moments de la peli, el component polític pren massa presència i t’acaba saturant (com sempre fa la política, vaja).
Tots els actors són irlandesos i de ben segur q els seus pares o avis van viure el q ells estan representant ara en aquesta peli, potser per això les interpretacions sorprenen pel seu especial dramatisme i implicació amb els personatges. Els primers 3/4 de peli són realment molt bons, però com ja he dit abans, arriba un moment en què una discussió s’acaba convertint en un debat polític ple de tòpics i tb de certa demagògia, q no ve al cas i q fa canviar bruscament l’aspecte de la peli q havies vist fins llavors.
No se li pot negar q el final és brutal i impactant, però també et fa adonar, com a opinió personal, de com de dolent pot ser anteposar cegament la política a tota la resta. Potser és el mateix error, en menys mesura, clar, q ha comés Ken Loach amb una peli q hagues pogut ser molt més q notable. S’ha de veure!!






