M.A.Confidential

The Departed

Director: Martin Scorsese

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Matt Damon, Jack Nicholson, Mark Wahlberg, Martin Sheen, Vera Farmiga.

Gènere: Policíac, thriller, drama. USA, 2006. 150 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Per fi arriba una peli de Scorsese amb el més pur estil Scorsese, i això és una gran notícia en el món del cine actual. Després de les fallides Gangs of New York (tot i q no la trobo tan dolenta com la pinten) i El Aviador (aquesta sí), el director americà torna al carrer, al seu territori, on sap més q ningú, i ens presenta un film genial… i jo diria q molt necessària. En sortir del cine, t’adones realment de com es trobava a faltar una peli com Infiltrados. Segurament, una de les millors pelis, si no la millor, de cine negre que s’han produit actualment.

El repartiment d’actors ja és bestial, però a més, s’afegeix el fet q tots dónen el millor de si, inclús Leonardo DiCaprio, per qui no tinc gaire afinitat. Això sí, el pes de la peli no el pot portar ningú més q Jack Nicholson, senzillament espectacular, ni sobreactuat ni tonteries… m’atreviria a dir q és el millor paper que li he vist des de El Resplandor. El segon a destacar és Mark Wahlberg, que borda el personatge i a qui, per mi, li falten minuts a la peli. Pel q fa a la banda sonora, és arriscada, però encertadíssima, i participa activament en la peli, fins i tot parant bruscament per deixar parlar als personatges.

Quan l’ombra de Uno de los Nuestros plana sobre els primers minuts de peli, un ja comença a fregar-se les mans. Òbviament, no arriba al mateix nivell q l’obra mestra dels 90, però se la pot considerar com un descendent més q respectable. Scorsese mostra la seva qualitat en tot moment, en cap ocasió la peli se li va de les mans, es nota com ho té tot controlat i això transmet confiança.

De les 2h i mitja de duració de Infiltrados, poca cosa se li pot retreure apart d’un desenllaç potser un pèl massa dilatat. És un tros de pel·lícula, d’aquelles que et deixen una gran sensació de satisfacció després de veure-les i amb unes ganes boges de recomanar (casi obligar) a tothom q la vagi a veure, i si pot ser en V.O., millor q millor. Que ningú se la perdi.