The Real Football Factories International

Director: Peter Day

Intèrprets: Danny Dyer.

Gènere: Documental. Gran Bretanya, 2006. 10 capítols de 45 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Diuen que “el futbol és l’opi dels pobles”. Doncs bé, després de veure la gran majoria dels episodis que conformen aquesta sèrie documental, aquesta sentència queda fins i tot curta. Football Hooligans International és un recorregut pels deu països on el futbol es viu amb més passió i intensitat, cosa que desemboca en un sentiment que va infinitament més enllà de l’amor a uns colors. Haig de dir que, per a un aficionat al futbol com el que escriu, que pot creure conèixer en certa mesura aquesta problemàtica, les imatges d’alguns d’aquests documentals suposen un impacte grandíssim i fan plantejar moltes coses al voltant d’aquest simple esport en què 22 individus intenten ficar una pilota entre tres pals.

La sèrie comença on va començar el futbol en si, Anglaterra i Escocia, i després visita països com Turquia, Argentina, Itàlia, els Balcans, Holanda, Brasil, Polònia i Rússia. Es podria esperar que la història acabi sent més o menys la mateixa a tot arreu, però en realitat no és així i aquí és on es nota un bon treball de guió que a vegades sembla imperceptible en documentals com aquests. Naturalment que la violència és el factor comú en tots els casos, però l’origen i els motius de les diferents rivalitats són molt variats, i tant poden anar lligats a la ideologia, com a la proximitat geogràfica, com fins i tot a la forma de vestir.

L’estructura dels capítols sí que és força semblant: Danny arriba al país, fa una petita introducció i presenta els equips les aficions dels quals anirà a visitar aquest cop. Tal com he dit, al principi es preocupen de posar-te en situació i explicar-te l’origen de les diferents rivalitats (si va lligat amb la història del país, amb la diversitat social, etc.) i això sempre ajuda a situar-se una mica. Tot seguit, Danny contacta amb els diferents grups i es troba amb ells per parlar i que siguin ells mateixos qui expressin la seva forma de pensar i les raons que els fan comportar-se d’aquesta manera. És aquí on t’adones de lo malament del cap que està segons quina gent i de com es pot portar la violència a dins sense cap tipus de mirament… ni de vergonya.

El punt àlgid acostuma a ser quan Danny s’infiltra en el que pròpiament és l’acció i assisteix a algun partit juntament amb alguna de les aficions. I no és mai un partit qualsevol, ja que tot està planificat perquè la seva estada a cada país coincideixi amb algun dels partits de màxima rivalitat. Així doncs, trobem un Celtic-Rangers, un Hadjuk Split-Croacia Zagreb o un Racing-Independiente, entre altres. En ocasions, Danny i el camera són tan a prop del conflicte que fins i veuen amenaçada la seva seguretat o han de córrer quan apareix la policia, com un hooligan més. En aquest sentit, s’ha de destacar la valentia tant del director com de l’actor amb l’objectiu de transmetre de la forma més propera i realista possible el que es viu als estadis més violents del planeta.

El missatge global de Football Hooligans International no té gaire secret: plasmar com certs grups de persones agafen el futbol com a pretext per canalitzar una actitud ultra-violenta. I el més fort és que són ells mateixos qui ho reconeixen obertament, ja que més d’un declara que li és completament igual que el seu equip guanyi o perdi, l’important és una bona batalla amb l’afició contrària. No es tracta d’un documental sobre futbol, sinó sobre un dels factors que l’envolten portat a l’extrem. Arriscat, molt ben estructurat i amb un resultat realment impactant i mai vist fins ara.

Aquí podeu veure fragments d’alguns dels reportatges: Argentina / Brasil / Turquia / Itàlia