M.A.Confidential

Un cop més, arriba l’esperat moment del Top10 de l’any, probablement més perquè és el que toca que no pas per fer una valoració estrictament justa dels últims dotze mesos. La veritat és que, fent un repàs al que ens deixa el 2012, em quedo una mica desangelat, ja que m’adono que l’any 2011 ens va deixar moltes més pel·lícules de veritable categoria que no pas l’actual. Així com llavors em va costar descartar-ne algunes de la llista, aquest cop la feina ha estat decidir quines realment mereixien ser-hi. I és que aquest, no ens enganyem, ha estat un any marcat per decepcions (Prometheus, El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace,etc.). No obstant, s’ha de dir que el bon cinema no ha faltat.

Aquestes són les 10 pel·lícules amb les que he gaudit d’una forma més especial durant aquest 2012 (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):

10 – MÁTALOS SUAVEMENTE (Andrew Dominik)
Una pel·lícula estranya, però amb un magnetisme molt especial. Andrew Dominik ofereix una revisió contemporània del cinema de màfies, que respecta els seus elements essencials, però hi introdueix condicionants relacionats amb la realitat que vivim.

9 – LOS IDUS DE MARZO (George Clooney)
El quart títol de la filmografia de George Clooney com a director és un thriller intens i amb les idees clares, que dispara amb bala al sector polític, il·lustrant el seu costat més brut i despiadat. Trama intel·ligent, grans actors i factura tècnica impecable.

8 – L’APOLLONIDE. CASA DE TOLERANCIA (Bertrand Bonello)
Colpidor retrat de la vida les prostitutes d’un bordell de París a l’inici del segle XX, amb una gran bellesa i impacte visual. Un exercici d’observació que, tot i la seva temàtica, fuig del morbo o el voyeurisme i es centra en un component profundament humà i també social.

7 – MOONRISE KINGDOM (Wes Anderson)
Wes Anderson sempre ens fa somriure i oblidar-nos del nostre món durant una estona, i aquestano va ser una excepció. La tendra història d’un primer amor que a tots ens agradaria haver viscut, carregada d’innocència, però també de valor i convicció.

6 – ARGO (Ben Affleck)
Un film de manual, amb un control magnífic del ritme i la tensió narrativa, i un gran sentit del suspens. A més, fa un rigorós relat històric i fins i tot hi introdueix tocs de paròdia cap al “star system” de Hollywood dels anys 80. Ben Affleck torna a sorprendre.

5 – REDENCIÓN (Paddy Considine)
Drama sobre l’odi, l’autodestrucció i la violència, que no escatima duresa en les seves imatges i és capaç de fer-nos viure a flor de pell el que passen els dos seus principals protagonistes. Film fatalista, no apte per veure després d’un mal dia, però d’una qualitat enorme.

4 – TENEMOS QUE HABLAR DE KEVIN (Lynne Ramsay)
Pertorbadora i obsessiva història d’amor-odi -sobretot odi- entre una mare i el seu fill, executada amb el segell personal de Lynne Ramsay i amb una Tilda Swinton espectacular. Tot i un estil de direcció massa adornat a vegades, és una de les grans sorpreses de l’any.

3 – TAKE SHELTER (Jeff Nichols)
L’antítesi del cinema apocalíptic, en què les catàstrofes es traslladen a la ment del protagonista, més que no pas al seu entorn. Una de les pel·lícules més angoixants de l’any gràcies a un missatge ambigu en tot moment, i a un Michael Shannon de mirada inquietant inigualable.

2 – LOOPER (Rian Johnson)
Que necessària era pel gènere de ciència ficció una pel·lícula com Looper. Partia amb l’arriscada etiqueta de convertir-se en un dels grans títols de l’any, i no ha decebut. Feia molt temps que no veia una cinta de ciència ficció tan completa i convincent.

1 – SHAME (Steve McQueen)
A l’hora de fer llistes com aquesta, la primera posició l’acabo decidint més per sensacions que no pas per considerar que la pel·lícula és millor que la segona o la tercera. I aquest any, no recordo una tremolor semblant a la que em va deixar Shame. Una història que ens endinsa a la ment d’un adicte al sexe, plasmada per un director amb una sensibilitat enorme i un talent extraordinari; subtil, però sense contemplacions, capaç de transmetre’t la soledat i amargor del protagonista.

Una pel·lícula valenta, contundent i amb algunes de les escenes més brillantment construides de tot l’any, per no parlar d’un Michael Fassbender que, atributs a banda, fa un dels papers de la seva vida.

Mencions especials:
– LOS VENGADORES: Ha estat a punt d’entrar al Top10. Sens dubte, el gran títol comercial de l’any gràcies a l’eficàcia de la seva acció i sentit de l’humor. Entreteniment 100%.
– THE CABIN IN THE WOODS: El cinema de terror, vist des d’un altre angle. Una original i divertida pel·lícula que ens van privar de veure “gràcies” a la distribució d’aquest país.
– LOS DESCENDIENTES: Notable drama amb tocs de comèdia, amb una gran capacitat per regular les seves emocions i un George Clooney fent gala de tot el seu talent.
– INTOCABLE: Indubtablement, la comèdia de l’any. Sap afrontar un tema tan delicat com la minusvalidesa de forma natural i sense embuts, deixant un somriure a tothom.
– [REC]3: GÉNESIS: La gamberrada de l’any en forma de boda sanguinària. Una auto-paròdia carregada d’excessos, referències, bon humor i moments brillants.

Com sempre, espero crítiques, aportacions, insults, lloances i opinions que sigui, i també els vostres vots i Top10 particulars de les millor pel·lícules de 2012!