The Dark Knight Rises
Director: Christopher Nolan
Intèrprets: Christian Bale, Anne Hathaway, Tom Hardy, Gary Oldman, Joseph Gordon-Levitt, Michael Caine, Marion Cotillard, Morgan Freeman.
Gènere: Còmic, acció, drama. USA, 2012. 160 min.
Vuit anys després de la mort de Harvey Dent, amb Batman vilipendiat per assumir la culpa dels fets, Bruce Wayne viu reclòs a la seva mansió. Gotham sembla viure més tranquil·la, però una nova amenaça és a punt d’arribar liderada per Bane, un dissident de la Lliga de les Ombres que vol materialitzar l’objectiu de Ra’s Al Ghul: destruir la ciutat. Poc a poc, Wayne s’adona que ha de tornar a fer-se veure a la vida de Gotham, especialment després que una lladre li robi les seves empremtes i que s’assabenti que la seva empresa és a punt de fer fallida. D’altra banda, veient els perills que reapareixen, comencen a sorgir els rumors que Batman tornarà.Em fa ràbia que s’hagi creat un bipartidisme tan accentuat al voltant del cinema de Christopher Nolan. La veneració cega dels més incondicionals és tan negativa com la predisposició destructiva dels seus detractors. Tot és molt previsible i sense criteri. La qüestió no és si m’agrada o no el cinema Christopher Nolan; la qüestió és si m’agrada o no aquesta pel·lícula. I crec que no hi ha d’haver por a admetre que El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace és una decepció. Nolan ha estat un cineasta capaç d’oferir una nova visió del cinema comercial en la seva vessant més èpica i grandiloqüent i crec que ha parit una de les millors sagues dels últims temps, però aquesta tercera i última part és una de les seves pel·lícules menys sòlides i més irregulars. Tot i que la pel·lícula aconsegueix un desenllaç èpic i regala bones escenes d’acció, es perd en un guió que dóna massa voltes i acusa l’excés de personatges i fronts oberts.
Tot i ser conscients que l’excel·lència de El Caballero Oscuro era impossible d’igualar, les expectatives dipositades en el tancament del binomi Batman-Nolan eren altes. El problema és que tot el que a la seva predecessora aportava un contingut i un missatge aquí resulta buit i superficial, començant per un Bruce Wayne que segueix amb el seu turment interior, però a qui em costa reconèixer i a qui no veig una evolució clara. D’altra banda, diguem-ho clar, trobem a faltar Batman. La quota de pantalla de l’heroi a la “seva” pel·lícula és realment baixa i el suposat renéixer del que parla el títol es fa pregar d’allò més. Tampoc ajuda un adversari que és tot múscul i poc més. Bane pot ser tot el brutal i temible que vulguem, però per a Batman no planteja cap altra implicació que la d’aturar-lo. Punt. Tampoc sé trobar tota la mala llet que hauria de tenir Catwoman, que acaba sent un personatge molt més indolent del que es podria esperar.
Un dels punts més rigorosos de El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace és un guió al qual se li veuen les costures per tot arreu. Trames mal explicades i sense gaire interès, diàlegs poc treballats, personatges plans i girs forçats. La sensació és que en moltes ocasions la pel·lícula avança de forma feixuga, sense saber massa on va, amb un excés de subtrames que s’acaben convertint en un llast i que impacienta l’espectador, sobretot durant una part central on la necessitat que passi alguna cosa es fa preocupantment acusada. Nolan és llest i es guarda el millor plat pel final, el tram on realment li funciona el toc èpic que intenta insuflar en tot moment, però la certa satisfacció amb la qual això et pot fer sortir del cinema no camufla un conjunt que ni de bon tros es gaudeix com Batman Begins o El Caballero Oscuro. Això no treu que se li reconeguin bones escenes d’acció i una direcció que supera les mancances que es detectaven a Origen.
El treball del repartiment queda condicionat de forma força clara pel pes dels personatges. He llegit en algun lloc que Gary Oldman i Joseph Gordon-Levitt són els veritables protagonistes de la pel·lícula, i el cert és que els seus personatges són els qui realment aporten un toc diferent; el primer es podria considerar el veritable heroi terrenal de la història i el segon, que debuta a la saga, acaba jugant un rol important amb un final significatiu. També Anne Hathaway escampa els dubtes sobre la seva Catwoman i aconsegueix destacar, en tots els sentits. La resta són actuacions rutinàries, començant per la del propi Christian Bale, tot i fer gala un cop més de més d’una transformació a nivell físic, i continuant per l’irreconeixible Tom Hardy, Marion Cotillard, Morgan Freeman i Michael Caine, tot i que aquest últim aporti certa emotivitat. D’altra banda, són curiosos els “cameos” de diverses cares conegudes d’algunes sèries nord-americanes.
No descobrirem ara que Christopher Nolan és un director a qui agrada sobredimensionar l’acció, només cal veure l’estridència amb què la banda sonora de Hans Zimmer sona en molts moments, alguns innecessaris, però també es caracteritza per explotar el costat més fosc dels seus personatges. No obstant, a El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace, aquest aspecte m’ha semblat reiteratiu i fins i tot convencional. La pel·lícula no se’t fica a dins, no et fa reflexionar i amb el pas de les hores t’adones que el seu rastre és fred, mancat d’emoció. Potser és per tot això que he explicat fins ara, potser és per una mera qüestió de les (poques) sensacions que m’ha transmès la pel·lícula, però crec que no ens hem trobat amb la conclusió digna del que havia estat aquesta gran saga. I ja està, no passa res per dir-ho, encara que molts s’hi resisteixin, com si estiguessin traint algun tipus de lleialtat. Nolan també falla, Batman també decep. Una llàstima.
A mí también me ha decepcionado y me quedó la misma impresión que a ti. Que no acababa de llegar… y viéndola no terminaba de estar de todo seguro de por qué. Es cierto que tiene muchas cosas que pasan por el morro y que hay agujeros de guión por todas partes pero, no nos engañemos, eso también pasaba en “El Caballero Oscuro” (sobre todo en la parte relacionada con el contable que descubre que Bruce Wayne es Batman, sale en la tele para contarlo, pero por algún motivo… no lo hace) y allí no solo colaba, sino que salías con la sensación de haber visto una gran película.
Creo que la única conclusión posible es que en una está el Joker y aquí tenemos a Bane. Es la diferencia de carisma y el conflicto que aportan los villanos, es lo que marca sobre todo las diferencias entre un peliculón y una gran decepción.
(SPOILERS)
Por ejemplo, en las dos películas hay una parte bien larga del principio en la que Nolan se dedica a establecer (en demasiado detalle) un mecanismo de guión que sólo sirve para la trama pero que en realidad aporta muy poco al arco de los personajes, en la anterior es todo el rollo del dinero de la mafia y el banquero Hongkonés y en esta es la pérdida de su fortuna por parte de Wayne y su desesperación porque la bomba subterránea no caiga en malas manos. En una estás entretenido, en la otra… bastante menos. En una, mientras todo eso pasa y Batman se va a Hong-Kong para traer de vuelta a un señor que poco o nada te importa, tienes al Joker siendo imprevisible, haciendo el loco, amenazando a mafiosos, haciendo lo del truco del boli, matando a imitadores de Batman… Aquí tienes a Bane pegándole una hostia a un tipo de la bolsa, rompiéndole el cuello a un ejecutivo y escondiéndose en las alcantarillas. La diferencia es abrumadora, nada de lo que hace Bane te sorprende de verdad o te impresiona. Nada es inteligente o novedoso y eso hace que se note mucho más que el resultado de todo este embrollo argumental es una cosa no sólo muy pillada por los pelos (un tipo entra en la bolsa, coge delante de todo el mundo una tarjeta de un empleado Wayne y empieza a hacer transacciones, al día siguiente Wayne está arruinado por una operación que se hizo justo en ese momento y a nadie le extraña) sino que además no sirve para nada. ¿Qué más da que Bruce se quede sin dinero si acto seguido le van a romper la espalda y meterlo en una cárcel en un país exótico? ¿Habría supuesto alguna diferencia que tuviese pasta? En realidad todo esto es un paso que necesita dar Talia para hacerse con la bomba, pero como no vas con ella, te la suda, de hecho cuando te enteras ya no estás para admirar la brillantez del plan ni nada por el estilo.
En “El Caballero Oscuro” tenías la impresión de que los actos del Joker aunque pudiesen ser aleatorios en muchos casos y cogidos con pinzas otros, aportaban algo a la pregunta que atormentaba a Batman “¿Qué clase de héroe necesita Gotham?” Veías que de verdad se estaba librando una “batalla por el alma de Gotham” en la que todas las piezas tenías un sentido, sobre todo Harvey Dent. Aquí… para empezar no tengo muy claro qué es lo que atormenta a Bruce. Parece que al principio de la peli te cuentan que la batalla está ganada, Gotham no necesita a Batman. Todos viven sanos y seguros gracias a la Ley Dent (que nadie sabe muy bien qué pelotas es). Ahora bien, en este entorno idílico hay dos problemas que rompen la sensación de paz, que todo se basa en una mentira y que parece que Bruce sin Batman no es nada, una carcasa vacía. Parece que la pregunta que se plantea es ¿existe Bruce Wayne más allá de Batman? O… ¿Tenemos derecho a imponer nuestra voluntad sobre Gotham basándonos en engaños y mentiras, aunque la intención de fondo sea buena? Ninguna de las dos preguntas se explora tan a fondo como en la segunda parte. Vale, Batman decide dejar de serlo, hay Bruce Wayne más allá de la capa… pero ¿quién es? ¿Qué respuestas se nos dan? ¿Por qué ha cambiado? No ha sido por su amor por Catwoman, no ha sido por lo que aprende en la prisión, no ha sido por Talia… ¿Por qué entonces? En cuanto a la otra pregunta, bastante interesante, de si es moralmente correcto imponer el orden a cualquier precio… Todo se reduce a que Bane se saca de la manga (nunca mejor dicho) el discurso de Gordon y lo lee en la tele. ¿Pero qué consecuencias reales tiene eso? No es que la gente monte el cólera al darse cuenta de la mentira en que vivían. No es tampoco que Gordon se dé cuenta de que el precio a pagar por su mentira era demasiado alto y que las consecuencias son terribles. Sí, hay una especie de revolución francesa por parte de Bane, pero para mí pierde todo su valor por varios motivos. Para empezar está protagonizada sólo por criminales, no salen ciudadanos de a pie como sí pasaba en la secuencia de los barcos en El Caballero Oscuro, o con el rollo de matar al contable. La impresión que da es que la mayoría se quedan en casa escondiditos y sólo unos pocos, los que se han escapado de la cárcel, se dedican a saquear. Por otro lado, mezcla sin mucho sentido una especie de lucha de clases mal entendida. Parece que la Ley Dent sirva, por algún motivo, además para mantener a salvo a unos cuantos privilegiados ricachones mientras los demás se mueren del asco. Al final parece incluso que justifique a esos ricachones, porque la alternativa es mucho peor. Y para terminar, todo pierde su sentido por la puta bomba, porque todo el rato hay una bomba que va a explotar sí o sí. Bane se va a cargar Gotham de la manera menos sutil posible y todo lo que hace antes es una especie de entretenimiento absurdo que sólo se justifica con el rollo de darle algo de esperanza a Batman y así torturarlo más. Vamos, que es una versión modernizada de las trampas mortales en las que los malos de la serie lo dejaban atado para morir al final de cada capítulo. El Joker quería quitarle Gotham a Batman de una manera mucho más efectiva, filosófica, pero contundente. Bane no tiene ninguna intención de triunfar con su revolución, si lo hiciese, en mi opinión, habría logrado una derrota mucho mayor de Batman que plantando un bombazo, que es, para mí, una mierda de plan como una casa de grande. Si cumplir el gran destino de Ras Al’Gul es poner una bomba… pues vaya. Tampoco hacía falta dar tantas vueltas para eso, ¿no?
Vamos, que este villano no pone sobre la mesa el conflicto que la película necesita y eso hace que para mí el final, aunque bien hecho, no acabe de molar. No es satisfactorio que Bruce se vaya y deje Gotham hecha polvo porque, por un lado no entiendes por qué lo hace y por otro no sabes como va a ser Gotham a partir de ahora, sólo sabes que no es un cráter radiactivo, lo cual tampoco es que sea mucho.
Otra cosa igual habría sido centrar la historia en que Bruce tiene que superar el pasado y que se viese reflejado en Talia y su ansia de venganza. Se diese cuenta de que esas obsesiones sólo llevan a la destrucción y por eso decidiese dejar el manto de Batman. Parece que hay cosas apuntadas a lo largo de la peli, pero no funciona tampoco. Talia no es el villano. Es una tía que no tiene ningún protagonismo, se folla a Bruce, sigue sin tener protagonismo, cuenta una historia de origen y motivación roñosa en dos minutos (ni siquiera es una historia decente, ella misma dice que se la sudaba su padre hasta que Batman lo mató) y la palma. No sólo le quita a Bane la posibilidad de brillar como malo al final, sino que lo sustituye por un tópico de villano de opereta bastante cutre que ni siquiera tiene resonancia emocional porque el personaje ya te importaba una mierda cuando se suponía que era bueno. Es todo aquello de lo que el Joker se reía cuando contaba varias historias de origen diferentes.
Dejando de lado a los villanos, me parece que lo disperso que está el conflicto de la peli también se ve en los secundarios. Gordon, Blake, Catwoman, Alfred… ¿Qué pintan? Gordon está atormentado por su mentira y… eh, luego defiende la ciudad de la bomba (vaya arco). Blake es un tío que cree que Gotham necesita a Batman, no se sabe muy bien por qué si con la ley Dent les va de coña, y eh… decide dejar de ser policía porque sólo siguen órdenes. Catwoman sirve para hacer un Han Solo y poco más, soy una cínica, no me importa tu lucha, venga, que no, que sí, que te ayudo. Alfred da un discursito y desaparece. Nadie acaba de aportar mucho a la caída del héroe.
Y a todo esto, la tan cacareada caída de Batman. ¿No habría sido mejor si Bruce no estuviese hundido ya de principio? Es una decisión que no acabo de entender. La ciudad va de puta madre y Bruce está fatal, decrépito, sin motivación, casi sin dinero, pero decide renacer de sus cenizas, volver porque la ciudad necesita a Batman, luego lo hunden en la miseria, le arrebatan todo (el poco dinero que le quedaba y su motivación), para que puede renacer de sus cenizas y volver a ser Batman ahora que la ciudad lo necesita. ¿No hacen lo mismo dos veces en la peli?
Ahora, aún con todos estos defectos, creo que Nolan sigue teniendo ese algo especial que hace que a pesar de que le veas las costuras a la peli, mantengas la tensión durante el rataco que dura. El dramatismo y la intensidad que les da a todo funciona en muchas, muchas ocasiones, y tiene momentos en los que no puedes evitar venirte arriba. Está claro que ha fallado más de lo habitual en el guión esta vez, y que algunas escenas de acción siguen cantando (la pelea en las escaleras esa del final me pareció la más sangrante, la gente que pelea por detrás de Batman y Bane parece que están de coña, no pegan ni un solo tiro), pero al tío nadie le puede quitar que tiene ese toque especial para mantenerte ahí apabullado en la sala de cine.
M'agradaM'agrada
Oye, que no lo he puesto, pero que mi comentario estña lleno de Spoilers
M'agradaM'agrada
Se os va la pinza. Que es cine comercial, no un puñetero libro de filosofía. ¿Entretiene? ¿Sí? Pues objetivo cumplido.
M'agradaM'agrada
No, Lídia, si per alguna cosa s’ha caracteritzat aquesta saga és per no reduir-se a ser un simple entreteniment, i això és el que l’ha fet tan diferent a la resta de pelis de superherois. “Los Vengadores” sí que va ser cine comercial del bo, divertiment de principi a fi sense necessitat de pensar gaire. Aquesta no havia de ser així, no podia ser així.
I no crec que siguem nosaltres massa exigents, és el propi Nolan qui es va proposar anar més enllà i no limitar-se a ensenyar un tio vestit de rat-penat atrapant els dolents. I la va clavar a les dues pelis anteriors. En aquesta la caga.
No dic que sigui avorrida, però excepte un parell d’escenes d’acció i el desenllaç, trepidant tampoc ho seria…
M'agradaM'agrada
M’imagino a Nolan assegut amb vosaltres, tot fent unes canyes, mentre us comenta que l’han encarregat la pròxima saga de Batman i que vol anar més enllà… 😛
M'agradaM'agrada
Hola Martí!
A mi TDKR sí em va semblar una peli a l’alçada de la triologia, i molt coherent amb les dos anteriors. I no ho dic per lleialtat a Nolan ni molt menys!
És curiós el fenòmen de la decepció que s’està generant en part de la crítica i públic… No sóc de la opinió tan “radical” de la Lídia de què la triologia és un simple entreteniment, però sí crec que molts dels decebuts esperàveu una profunditat/complexitat a tots els nivells que en realitat tampoc tenia la segona… En això estic d’acord amb breixto: el joker era molt joker…
És curiós també que aquesta decepció no es veu reflectida en les puntuacions d’usuaris i crítics (i no, no compro que es degui a que tots els freaks votin 10!):
http://m.filmaffinity.com/es/movie.php?id=352576
http://www.rottentomatoes.com/mobile/m/the_dark_knight_rises/
http://m.imdb.com/title/tt1345836/
En definitiva, una llàstima que no t’hagis emocionat veient-la!!
M'agradaM'agrada
Lídia, no dic que sàpiga què passa pel cap del Nolan i conegui les seves intencions, però és un tio que es caracteritza precisament per no fer pelis superficials, ell mateix ha explicat que vol donar un sentit i una lectura concreta al que passa. I crec que la peli té aquests objectius i no els compleix.
Marchelo, no sé si és un tema de massa expectatives, però en el meu cas vaig anar-hi sense esperar un super peliculón, ja t’ho dic. La vaig veure sense cap prejudici i disposat a gaudir-la, però no ho vaig fer. Fredament, crec que té molts més errors que les altres dues (que també en tenen) i li falta part del seu magnetisme. Sense anar més lluny, dimarts passat vaig veure “Batman Begins” per 3r o 4t cop i em va tornar a encantar… la trobo molt més sòlida.
M'agradaM'agrada
Breixo, gracias por detallar todos los spoilers que yo no podía poner en el post y con los que coincido en gran medida. No voy a repetir todo lo que has puesto, pero sí que cito varios aspectos:
– Los personajes no tienen una función clara y toman decisiones de forma súbita, sin demasiado sentido ni motivo.
– La revuelta final no sabía por dónde pillarla. Se supone que tenemos que ir con los polis que quieren mantener el orden o con los criminales que quieren una revolución? Y la batalla en las escaleras me pareció poco épica, la verdad.
– Al final, lo de salvar a Gotham de la bomba nuclear vale, pero ¿y luego qué pasa con la ciudad? ¿El tío se retira tan tranquilo, dejando su querida Gotham patas arriba?
– Lo del beso de Catwoman a última hora y que terminen juntos me pareció muy pillado por los pelos.
– Aún así, también estoy de acuerdo que Nolan es muy listo y un buen embaucador (en el buen sentido), y que consigue meter una tensión especial en muchos tramos de la peli.
Tengo la sensación de estar dándole muchas ostias a la peli, cuando tampoco creo que sea un bodrio. En realidad, me sabe mal, pero como se dice por aquí: “algú ho havia de dir”.
M'agradaM'agrada
“Si una pel·lícula aconsegueix que un individu oblidi tots els seus problemes durant dues hores, llavors el cine ha assolit el seu objectiu.”
Billy Wilder
M'agradaM'agrada
Segueixo estant totalment d’acord amb la frase, però hem d’anar una mica més enllà, no? Si no, venim aquí a dir simplement si una peli ens ha entretingut o no i ja està. I tampoc és això…
M'agradaM'agrada
El que està clar és que Nolan ha fet una trilogia, i òbviament, ho hagi dit directament o no, en el tancament ha de ser el més perfeccionista possible per que quedi una sensació de “tot”, d’història complerta. Tenint en compte que tothom coincideix en que la del Joker era millor (en gran part per la odiosa comparació Joker-Bane, però per moltes altres coses), podríem dir que no ha aconseguit el que volia. I puntu i re més.
Per altra banda, està clar també que, al cap i a la fi, per als “no iniciats” en Batman i per als que els superherois se la porten fluixa aquesta peli no està gens malament. Sense entrar en detalls, té acció, escenes impactants i bones actuacions (personalment em va agradar la Catwoman de Hathway, encara que al final queden poc definits els seus motius, i el personatge en si perd molt de pes). PERÒ (sempre n’hi ha un) el principi es una mica conyàs i, efectivament, tarda massa en sortir Batman.
Oju, que jo la primera ni tan sols l’he vista (de fet, pensava que només n’hi havia dues, epic fail), així que la meva percepció de TDKR ha estat més la d’una persona que va a “passar-ho bé dues hores” que la d’una freak de la trilogia. Però, les coses com són, aquesta peli no passarà a la posteritat.
M'agradaM'agrada
No has vist Batman Begins? És motiu de cesse…
Com tu dius, com a entreteniment funciona, però per qui n’esperava més (recordem que als tràilers ens la presentaven com “the epic conclusion”), es queda curta. Res, la gran pel·lícula de Batman seguirà sent El Caballero Oscuro.
Per cert, atenció a aquestes preguntes sobre els forats de guió de la peli. Estan fetes amb certa mala llet, però moltes són veritat:
http://cinemaadhoc.info/especial-el-caballero-oscuro-la-leyenda-renace-i
http://cinemaadhoc.info/especial-el-caballero-oscuro-la-leyenda-renace-ii
http://cinemaadhoc.info/especial-el-caballero-oscuro-la-leyenda-renace-iii
M'agradaM'agrada
Joder, ho clava amb això de que Marion Cotillard protagonitza la pitjor mort de la història, no me’n recordava! Jo ho vaig fer millor com a zombie.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: INTERSTELLAR – Tràiler | M.A.Confidential
Retroenllaç: VENGADORES: LA ERA DE ULTRÓN | M.A.Confidential