[REC] 3: Génesis
Director: Paco Plaza
Intèrprets: Leticia Dolera, Diego Martín, Emilio Mencheta, Javier Botet, Mireia Ros, Àlex Monner.
Gènere: Terror, comèdia. Espanya, 2012. 80 min.
El Koldo i la Clara celebren el seu casament somiat. Després de la cerimònia religiosa, tots els convidats es traslladen a una antiga sala de festes per celebrar el convit, però, quan tot sembla anar com una seda, el tiet del nuvi cau del primer pis i mossega una de les invitades. A partir d’aquí, el caos s’apodera del lloc, el número d’infectats creix cada vegada més i sobreviure es converteix en una missió quasi impossible.La saga de terror per excel·lència del cinema espanyol demostra que té corda per estona. Tot i els dubtes que va generar la fluixa [REC] 2 (2009), que va posar en dubte la necessitat d’allargar l’impacte que havia tingut la sorprenent [REC] (2007), els creadors de la saga Jaume Balagueró i Paco Plaza han sabut reinventar-ne l’enfocament i oferir una tercera entrega (en aquest cas, dirigida només per Plaza) que sap mantenir-se fidel al concepte inicial, però amb una personalitat diferent i uns objectius renovats. [REC] 3: Génesis no abandona el gènere terrorífic, però s’acosta de forma molt més clara a la comèdia que no pas al suspens i tensió constant que buscaven les seves dues antecessores. També l’apartat visual és diferent, ja que l’efecte de la càmera en mà es reserva tan sols pels primers minuts del film i queda definitivament abandonat just després de l’aparició del títol de la pel·lícula. Tota una declaració d’intencions.
Després de la revolució que va suposar el plantejament de [REC], l’efecte càmera en mà i el recurs anomenat “found footage”, que simula gravacions de caràcter domèstic o de cintes de vigilància, va començar a calar dins del gènere de terror amb gran èxit (sense anar més lluny, la saga Paranormal Activity és una de les més rendibles dels últims anys). És per això que, amb bon criteri, els responsables de [REC] 3: Gènesis decideixen prescindir d’aquest element tan definitori de la saga, però que ha esdevingut ja tan recorrent, per a centrar-se en les particularitats de la història. Tot i que el plantejament es fa un pèl llarg, un cop fa la primera mossegada, la pel·lícula ja no abandona el seu ritme trepidant. A les ja habituals escenes de suspens i persecucions per part dels infectats, el film inclou un gran nombre d’elements humorístics, ja sigui a través de personatges pintorescos, diàlegs enginyosos i situacions realment gracioses.
Sense desmerèixer el dramatisme de la història que explica, [REC] 3: Génesis fa un exercici d’autoconsciència i aprèn a no prendre’s massa seriosament a si mateixa. El mateix procés fa l’espectador, qui ja no espera l’espant sobtat (tot i que n’hi ha un parell) i quasi s’oblida de passar por per disposar-se a gaudir de les escenes passades de rosca i viure el film amb intensitat, però de forma diferent al que ens tenia acostumats la saga. La pel·lícula es podria situar a mig camí entre Planet Terror (Robert Rodríguez, 2007) i Zombies Party (Edgar Wright, 2004), més propera a la primera, i també conté un gran nombre de referències cinematogràfiques força descarades, entre elles a El Resplandor, Indiana Jones o Amanecer de los Muertos. Fins i tot dóna cabuda a una nostrada llegenda catalana. En tot cas, el desenllaç evidencia que això segueix sent la saga [REC] i que en el moment de la veritat no s’estan per tonteries.
En l’apartat interpretatiu, sobresurt Leticia Dolera, l’autèntica ànima de [REC] 3: Génesis. El seu aspecte aparentment fràgil i inofensiu es converteix en un contrast perfecte quan comença l’acció i s’oblida de qualsevol pietat, convertint-se en una espècie d’evolució de “La Novia” de Kill Bill, però serra mecànica en mà i encara amb el vestit blanc posat. Diego Martín comparteix protagonisme amb ella, però el seu paper quasi es podria considerar secundari, ja que, a més, la seva actuació tampoc destaca especialment. La resta de secundaris, la majoria relativament desconeguts, compleixen a la perfecció a l’hora d’aportar el seu granet de sorra (o més aviat de sang i vísceres). Tot i que el film no destaca per la riquesa de personatges, Plaza juga amb el costumisme i introdueix els típics personatges que podem trobar a qualsevol casament, i fins i tot hi introdueix una autoparòdia en la figura del càmera.
[REC] 3: Génesis té força clars els seus objectius i també les seves pretensions. Potser no tots els girs són igual d’efectius, alguns elements queden una mica a l’aire i el guió s’enreda una mica a l’hora d’incloure un cert apartat religiós dins l’explicació de l’origen i la naturalesa de la infecció, però els escassos 80 minuts de pel·lícula són un divertiment fresc, gamberro i sense complexos, i demostren que la saga ha sabut evolucionar amb el temps, evitant caure en la reiteració i buscant nous camins, però al mateix temps conservant el seu esperit. Els detractors o especialment patidors amb el cinema de terror ja no tenen excusa, ja que el que es trobaran aquí és diferent. I això no acaba aquí, ja que [REC] 4: Apocalipsis, on Jaume Balagueró agafarà el testimoni de Paco Plaza, hauria d’arribar entre finals de 2013 i inicis de 2014 per tancar la saga.
L’acabo de veure. M’ha encantat, i com no hi havia ningú al cine, podíem cridar i riure tant com volguessim. Molt gran el moment Sant Jordi. Jo pensava, no sé per què, que era l’orígen de la saga, i pel que he vist l’acció passa simultàniament a la primera peli (el gos que mossega al tiet, la tele que es veu un moment i sembla estar donant la noticia de l’edifici a BCN…). A veure si, per fi, a la cuarta ens expliquen què collons va passar amb la nena fastigosa i l’exorcisme.
M'agradaM'agrada
En realitat, diria que la van vendre com una preqüela, però com tu dius, és simultània a la primera. Des de la primera aparició de la policia ja vaig interpretar que ja sabien què estava passant perquè a la ciutat tenien lloc els fets de la primera peli i ho relacionen. El que no entenc, llavors, és com la niña Medeiros aquesta pot estar als dos llocs…
Vaja, que al final la peli acaba passant de puntetes per la part de l’explicació del brot de la infecció… en principi s’ha d’explicar a la quarta, tot i que diria que serà seqüela de la 2.
M'agradaM'agrada
Si t’hi fixes, no és que estigui als dos llocs, sino que els cops que es veu al casament és perquè són convidats reflexats en un vidre (un mirall i una pantalla, si no recordo malament). Es el rollo possessió infernal que es veu a la 2ª peli; tots els infectats són en realitat un petit exèrcit de dimonis o algo per l’estil. Pel que jo entenc, la Medeiros “auténtica” està encara tancada a les golfes de l’edifici, però a través de la infecció va creant zombies que son répliques d’ella (o del mal o del que sigui) en cossos d’altres.
Espero que expliquin l’orígen de la primera possessió en algún moment.
M'agradaM'agrada
Doncs ara que ho dius, és veritat… però surt tan ràpid que no vaig arribar a fixar-me en que era un reflex. No és dolenta l’explicació que dones, veurem si al final van per aquí els trets. Veurem si resolen el misteri o fan com el final de Lost…
Per cert, m’han entrat ganes de tornar a veure la peli!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: FESTIVAL DE SITGES 2015 – Crònica (part I) | M.A.Confidential
Retroenllaç: FESTIVAL DE SITGES 2015 – Crònica (part I) : Diari Gran del Sobiranisme
Retroenllaç: QUIEN A HIERRO MATA | M.A.Confidential
Retroenllaç: NOCHE DE BODAS | M.A.Confidential