Una recomanació a través de Facebook va fer-me descobrir aquesta nova sèrie que ha començat a emetre la cadena americana NBC. Bé, tampoc tan nova, ja que es va rodar l’any 2008 sota la producció de la FOX i el 2009 va ser comprada pel canal responsable de la seva emissió actual. La prudència al voltant de la seva estrena és evident, el fracàs de moltes altres sèries amb una premissa relativament semblant i que buscaven, encara que no ho reconeguessin, convertir-se en successores de Lost. La primera va ser The Nine, i recentment ha estat FlashForward. Les dues, actualment cancel·lades, presentaven els mateixos elements: història coral, personatges desconeguts entre si, flashbacks corresponents i un gran misteri darrere de tot. Persons Unknown repeteix exactament la mateixa fórmula, tot buscant millor resultat.
La història ens presenta set personatges que es desperten en un hotel sense saber com han arribat allà ni qui els hi ha portat. Un cop poden sortir de les seves habitacions i descobreixen a la resta, descobriran que estan en una espècie de ciutat deserta, on comencen a passar coses força estranyes. A més, un seguit de càmeres segueixen tots els seus moviments. El punt de partida és realment atractiu, ja que el primer capítol genera moltes incògnites, però una d’elles és, precisament, si la sèrie sabrà explotar la resta d’aspectes. De moment, puc dir que ha aconseguit l’objectiu de crear-me expectació per veure el segon capítol, però els personatges m’han semblat bastant fluixets i massa estereotipats. Ara per ara, no pinta a “gran sèrie”, caldrà veure com evoluciona la història. El seu creador, Christopher McQuarrie, és ni més ni menys que el guionista de Sospechosos Habituales, així que es mereix un vot de fe.
Persons Unknown consta de només 13 capítols (els que es van rodar en el seu moment), però si tingués èxit podria tenir més continuïtat. Aquest és el tràiler:
Martí
M.A.Confidential 
bon començament, però no posaré moltes esperances xq flashforward tb va començar brutalment i va acabar sent un fiascu majúscul.
M'agradaM'agrada
Sí, sí, ja hem après a no emocionar-nos amb les sèries abans d’hora, que després ens emportem decepcions com la de FlashForward. De totes formes, si inicialment està pensada per 13 capítols, vull pensar que la història es tanca al final (com passava amb Harper’s Island). Això sí, depèn de com vagi d’audiència, al capítol 5 se la carreguen… a veure com funciona.
M'agradaM'agrada
Mmm…
Doncs a mi el plantejament m’ha molat… li donarem una oportunitat. Xo el buit de Lost es brutal.
Per cert ahir vaig veure el primer de la tercera temporada de true Blood, i tot i que la cosa no se si millorara massa respecte la 2na temp ( una mica trunyu ), torna a saco amb el tema sexual de la primera, que ja es un alicient…
M'agradaM'agrada
El buit de Lost trigarà temps a omplir-se, segurament tot el que veiem ara ens semblarà poc, és inevitable.
True Blood segueix sense cridar-me l’atenció, o si més no, m’atrau molt menys que d’altres que tinc pendents de veure. No dubto que deu ser una bona sèrie, però abans començaria Mad Men o The West Wing, per exemple.
M'agradaM'agrada
jo k he vist true blood i mad men sencera i la primera temporada de the west wing, t’aconsello començar per mad men. no és una serie al nivell de los soprano però mola molt.
M'agradaM'agrada
Els que teniu un buit existencial ara sense Lost, i teniu pendents Els soprano, mad men, the wire, deadwood, six feet under, roma, a que espereu!!! ( a veure si en xavi balcells em llegeix…). Aixo si son series per adults, no hi ha cliffhangers a dintre la capsa de cereals.
M'agradaM'agrada
bueno, vist el capítol 2, jo trobo k se li ha de donar una oportunitat, és molt dinàmica i passen moltes coses i passen ràpid. això si, a veure com ho expliken.
SPOILERS:
a mi no m’ha convençut gens que al tío de l’hotel no li fotin una pallissa de la muerte kuan se’l tornen a trobar, no té sentit k tornin a marxar amb la furgoneta.
M'agradaM'agrada
Ufff, no m’ha convençut gens el segon capítol. Els minuts finals són un complet despropòsit, res del que passa té gaire sentit. I els personatges segueixen sent molt fluixos. En fi, veuré el tercer, però això pinta a bluff.
Borinot, jo ara estic amb Los Soprano (he acabat la T3), si no miro la resta és per falta de temps, no de ganes! Ja anirant caient…
M'agradaM'agrada
Doncs Marti, estas a una sola temporada justa d’un orgasme interpretetiu, una de les millors escenes que s’han vist per TV. AWESOME !
M'agradaM'agrada
Osti doncs em posaré les piles!!!!
M'agradaM'agrada