Shutter Island
Director: Martin Scorsese
Intèrprets: Leonoardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley, Michelle Williams, Max Von Sydow, Emily Mortimer, Patricia Clarkson.
Gènere: Suspens, drama. USA, 2010. 130 min.
Martin Scorsese certifica la seva remuntada. La brillant i (per fi) oscaritzada Infiltrados ja ens va fer recuperar la confiança en el genial director novaiorquès, que venia d’oferir diversos “bluffs” més o menys relatius des de Casino (1995). Quatre anys després, Shutter Island només deixa que el llistó baixi de forma mínima i ens permet parlar d’un film notable i més intel·ligent del que sembla. Tot i que sembla que Scorsese no cuidi de forma tan primmirada tots els detalls, com ens té acostumats, té un control de la narració impecable en tot moment i guia (que no manipula) l’espectador per una trama que es reserva el millor pel final, però que manté l’espectador amb una gran expectació des del moment en què els personatges posen el peu a l’illa. Això, més la posada en escena i sobretot la deliberada forma de jugar amb la banda sonora, la converteix en una de les pel·lícules més “hitchcockianes” que he vist en els últims anys.
Rodada en una cristal·lina alta definició, Shutter Island té clara la seva missió: introduir l’espectador a l’illa (impressionant la força que té el pla fix que ens la presenta a l’inici) i deixar-lo durant dues hores llargues amb l’única obsessió de saber què carai hi passa. Exactament la mateixa situació en què es troba el protagonista Teddy Daniels, interpretat per un Leonardo DiCaprio que, un cop més, em convenç a mitges. No és una qüestió d’interpretació, ja que crec que és un bon actor, sinó de posat, d’imatge. Potser és personal, però en papers com aquest em segueix generant la impressió que és un “niño bonito” que intenta fer-se el dur (cosa que, per exemple, no em passa amb Brad Pitt). Al seu costat, Mark Ruffalo imposa més a càmera, però també podria intentar canviar de cara en les seves interpretacions. Els acompanya un brillant Sir Ben Kingsley, un actor que necessita molt poc per generar misteri i inquietud, i unes destacades actuacions secundàries femenines en Michelle Williams i Patricia Clarkson.
Shutter Island és un film que no pot ser jutjat abans d’hora, ja que els fets es succeeixen contínuament i de forma especialment significativa durant l’última mitja hora. Scorsese ens sorprèn quan menys ho esperem, i ho fa amb molt d’enginy i també amb solidesa i convenciment, de forma que l’espectador no se sent enganyat, sinó gratificat i decidit a fer la retrospectiva que ens demana la peli un cop acabada. Així, ens adonem que tot el que ha anat passant, tot i que hi ha escenes mes i menys afortunades, tenia un sentit. A vegades, fins i tot detalls que en un primer moment ens havien semblat errors. En tot cas, Scorsese deixa clar que no estava jugant brut amb nosaltres, ni de forma gratuïta, i ho demostra amb un diàleg final, per mi, brillant. És per tot això que, tal com ja m’havien avisat, resulta força important anar a veure la peli sabent-ne el mínim d’informació possible i, un cop allà, deixar-se portar.
Com ja he apuntat al principi, un dels elements que més m’ha agradat és la banda sonora i el pes que aquesta té a la història, una característica totalment “made in Hitchcock”. Només amb el creixendo, exagerat a consciència, del recorregut dels dos agents des que desembarquen fins a les portes del centre psiquiàtric, ja ho podem evidenciar, i de pas Scorsese ja ens ha fet posar nerviosos. A partir d’aquí, l’ús de la música és constant, de la qual destaca una melodia descompassada genial. En altres aspectes, el director ens sorprèn amb recursos i elements de muntatge un tant rudimentaris, fins i tot propers de la serie B, i també amb algun fragment que recorda inevitablement a David Lynch (en realitat, Shutter Island té algun paral·lelisme amb Carretera Perdida).
Ens trobem amb una d’aquelles pel·lícules que, un cop acabades, et vas adonant que són molt bones, perquè el seu desenllaç dóna sentit a tota la resta, a mida que hi vas pensant. Fins i tot la primera escena i la primera frase, aparentment neutres, tenen un significat i un motiu concret. Resulta difícil parlar de Shutter Island sense fer referència a moments i detalls puntuals i intentant respectar el màxim els eventuals lectors que no hagin vist la peli. Espero haver-ho aconseguit. En tot cas, seguim una gran ratxa en aquest final de febrer. Ara mateix, juntament amb les recentment comentades En Tierra Hostil i La Carretera, es converteix en el gran “must see” de la cartellera. El meu homònim amb les ulleres més famoses de Hollywood està en forma.
(Atenció: SPOILERS als comentaris!)
Martí
M.A.Confidential 
” el genial director novaiorquès, que venia d’oferir diversos “bluffs” més o menys relatius des de Casino (1995)”
Exclosa, no??? Casino la trobo genial. A la altura de Goodfellas i fins-i-tot superior a Mean Streets!
Si que és veritat que, després, a partir de Gangs of NY (inclosa) fins a The Departed (exclosa), Scorsese no ens havia donat gaire al·legries.
En tot cas, ja tinc ganes de devorar aquesta Shutter island.
Merci!
A-
M'agradaM'agrada
Evidentment, Casino queda exclosa! Potser ho he expressat malament… Jo no la posaria a l’altura de Goodfellas, però la considero una de les grans pelis de Scorsese. Per mi li sobra mitja hora, però té escenes inesborrables.
Ah, i Kundun i Al límite també estan incloses als bluffs…
M'agradaM'agrada
Eps Marti!
A mi Sh.Island em va encantar, mho vaig passar d conya veient-la! Tens rao en q el final es genial, pero
SPOILER!!!!!!
Com l’interpretes? Jo crec q es fa el boig, xq li facin la lobotomia i no hagi d viure amb el pes dl q li va passar…
M'agradaM'agrada
(SPOILER)
Exactament com tu dius. És conscient del que li passa i prefereix rendir-se abans que seguir suportant-ho (l’últim diàleg ho diu tot).
Gran gran final!
M'agradaM'agrada
M’ha semblat una de les pel·lícules d’aquest gènere més rodones dels darrers anys. El millor final des de ‘Sospechosos habituales’, ‘Una mente maravillosa’ i ‘El sexto sentido’. Brutal! Una abraçada.
M'agradaM'agrada
A mi també em va semblar una pel·lícula molt rodona, i el millor és que no ho constates fins el final i que t’obliga a fer aquest repàs mental per anar encaixant les peces que en un principi semblaven aleatòries…
Com tu dius, el final és d’aquells que et deixen totalment impactat i pel qual pots rebre serioses amenaces en cas de desvetllar-lo, jeje. No sé si igualar-lo a les que tu dius, però vaja, el temps dirà…
M'agradaM'agrada
més o menys d’acord amb tu, martí,
malgrat ser l’argument més poc original i fora de temps de la història,
almenys monsieur scorsese aconsegueix mantenir l’interès durant tota la peli i que en cap moment et sembli un timo…
(de fet, aquest suposat gran misteri ja mel vaig imaginar només veure el trailer,
però aconsegueix despistarte amb totes les trames de la dona i l’assassí i tot plegat i quan arriba el moment de la torre no és tant un gir sobtat efectista sinó un procés d’autodescobriment del prota que tu segueixes més lligant caps que no flipant amb la revel·lació…i això està bé)
M'agradaM'agrada
Em quedo amb això de l’argument fora de temps. És veritat, jo també vaig tenir una peculiar sensació (en cap cas negativa, simplement com a curiositat) que era una peli estranya pel context en què estem, com un món apart. Segurament això acaba jugant al seu favor…
Jo vaig anar a veure-la sense pràcticament cap referència i em vaig deixar portar. Si bé t’imagines que darrere de tot hi ha un muntatge des de cert punt de la peli, haig de dir que l’escena del far que propicia que les peces vagin encaixant em va agafar per sorpresa. I m’agrada que fós així perquè en el fons és més gratificant.
Scorsese és un tio molt intel·ligent i es nota que respecta l’espectador.
M'agradaM'agrada
Epp Martí!
‘Kundun’ ni la he vist: Tenia massa mala pinta ja a priori. ‘Al Límite’ partia d’una excellent premissa, però si, és innegable un bluff…
M'agradaM'agrada
Peliculot! Del millor de l’any, fotografia, banda sonora i gran final.
Realment genial el poder revisar després tota la peli i anar entenen coses, mo a l’estil Sexto sentido.
Olé!
M'agradaM'agrada
no es por parecer rara y no solo porque escriba en castellano pero a mi no me ha sorprendido , me ha parecido previsible aunque weno la ultima frase me ha encantado. tot i això, he de decir que he aguntado las dos horas sin aburrirme ni un momento que ya es dificil en los itempos que corren. Weno supongo que como ya me habian dicho la frase no todo es lo que parece pues ya iba mas predispuesta no se, Eso si la fotografia o como lo digais los porfesionales increible. I el dicaprio esta muy bien lo que tu le tienes mania, pero ultimamente hace wenas pelis, infiltrados, diamanets de sangre
M'agradaM'agrada
En primer lugar, que escribas en castellano no te hará parecer rara, porque si miras el blog, verás que no eres la única que lo hace. Además, a mí no me importa nada responder en uno u otro idioma, faltaría más…
Ahora bien, en lo otro sí que un poco rara eres, jejeje. No, en serio, no he recibido casi opiniones que apuntaran que fuera tan previsible. Como tú dices, creo que esta frase que te dijeron antes de ver la peli era totalmente innecesaria y ya te condicionó. De todos modos, está bien que no te hayas aburrido pese a que todo ocurría cómo ya esperabas…
Lo de Di Caprio no es manía, porque ya dije que en Infiltrados y Revolutionary Road estaba muy bien, pero sigo pensando que hay papeles con los que no encaja…
Ah, y aquí somos aficionados eh, nada de profesionales, jeje.
M'agradaM'agrada
ademas me puteo que me dijeran la frase pq ni siquiera habia leido tu post pa ir en blanco, pero la gente es así. Aun así la peli de lo mejor que he visto en tiempo, y nada nada sois todos profesionales del cine!!! yp siempre voy a ver pelis que se aconesejan aqui, que como esta el cine de caro mejor no arriesgar !!
M'agradaM'agrada
Pues muchas gracias por tomar el blog como referencia, esto es más serio de lo que pensaba y me otorga una gran responsabilidad, jeje. Espero no haberte hecho derrochar mucho dinero… 😉
La verdad es que yo también lo pienso bastante antes de decidir dónde pago la entrada…
M'agradaM'agrada
Gràcies a Déu que la andrea ho ha dit! Estic 100% dacord amb el seu comentari. PREVISIBLE DE LA ÒSTIA! Una peli així estava clar que tindria un final sorpresa. Lo de que “nada es lo que parece” no cal que t’ho digui ningú, la pròpia peli, el seu gènere, t’ho estan dient des de l’inici.
I en sèrio, està TAN clar que el DiCaprio està com una regadera des del principi i que tot pot formar part de la seva bogeria, que estava tota la estona pensant “no, no pot ser, serà una altra cosa, el final sorpresa no pot ser això”. Com podeu comparar aquest “final sorpresa” amb “Sospechosos”, “Sexto sentido”, etc.? Com bé diu m_, des del tràiler que es veia venir!
I lo que em fa més ràbia, òbviament, és que això de que al final tot sigui un muntatge i el prota sigui el boig, ja està molt vist! Hi ha tropecientas pelis així! Desafío Total, El Maquinista, Memento, Carretera Perdida i un llarguíssim etcètera que inclou pelis més dolentes (recordo una española anomenada “Hipnos” que també passa en un manicomi). Des d’aquí invoco al Breixo, ell que sempre veu a venir els finals sorpresa, que aparegui i em doni la raó! xD
Això no vol dir que no m’hagi agradat. Està super ben dirigida, la posada en escena genial, és entretinguda, els secundaris molt bé… Jo també tinc certs problemes amb el DiCaprio, però no es pot negar que s’ho curra. Però a nivell purament de guió, en altres mans podria ser un thriller del montón. No us semblava en molts moments excessivament explicativa? Hi ha masses escenes que es limiten a ser personatges verbalitzant tot el que passa o pensen, fins i tot explicant coses que ja sabem. Vale que està basada en una novela, però és que en cine les coses no te les han d’explicar, han de passar!
Això sí, després de la decepció i acceptada la poca originalitat de la proposta, és cert que l’última escena és un puntazo. I clar que tot quadra i encaixa amb el final, només faltaria! Si a sobre de final previsible i típic, fos incoherent…
Tot plegat em recorda a quan vem veure “eXistenZ” del Cronenberg, Martí: bona peli, ben dirigida, però amb un gir final típic.
M'agradaM'agrada
Sí, jo també vaig pensar en “eXistenZ”, però haig de dir que aquell gir final no em va convèncer tant perquè et deixava en una mena de bucle que podia ser interminable. Un altre final molt semblant: “Identity” del James Mangold. D’altra banda, jo no el comparo als grans títols que has dit eh, fixa’t en les respostes anteriors… faltaria més.
El tema de la previsibilitat crec que és molt subjectiu. A mi també em faria ràbia imaginar-me el final d’una peli i descobrir que realment és aquest i que no se’ls ha ocorregut res millor. Però en aquest cas em vaig deixar portar per la peli… ingènuament? potser… però va anar així i no s’hi pot fer més.
El guió podria ser el d’un thriller més del montón, naturalment que sí. I la pel·lícula en si probablement no quedarà com de les millors de l’any. Haurà tingut el seu moment i ja està. El gir tan explicatiu és un recurs poc currat, vale, però crec que la frase final hi posa remei.
Entenc la teva posició, Xavi, a mi també em passa quan una peli se’m “creua” o la veig a venir des del principi, però amb Shutter Island no em va passar, per tant no puc coincidir amb el que dius.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: LES 10 MILLORS PEL·LÍCULES DE 2010 « M.A.Confidential