Avatar
Director: James Cameron
Intèrprets: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Stephen Lang, Michelle Rodriguez, Giovanni Ribisi, Joel Moore.
Gènere: Ciència-ficció, acció, drama. USA, 2009. 150 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
L’any 2154, una crisi energètica al planeta Terra fa que els humans hagin de buscar fonts d’energia a altres planetes. La més valuosa es un mineral que es troba al planeta Pandora, que és habitat per la tribu dels Na’vi. Com que l’aire de Pandora és irrespirable pels humans, s’ha creat el programa “Avatar”, basat en la creació de cossos a partir de la mescla entre ADN humà i Na’vi, que els humans poden controlar a través de la ment. Jake Sully és un ex marine nord americà, paraplègic, que arriba a Pandora amb la missió d’introduir el seu avatar entre la tribu dels Na’vi i guanyar-se la seva confiança, per tal que aquests permetin l’extracció del preuat mineral.L’anunciada i promesa revolució cinematogràfica no ha arribat. L’esperat retorn de James Cameron ens ha portat una pel·lícula extraordinària a nivell tècnic i amb un gran sentit de l’èpica, però amb massa imperfeccions per aixecar-la fins a l’olimp cinematogràfic del qual molts parlen. Si més no, jo no entenc el cinema de la mateixa forma que ells com per considerar Avatar una revolució, un abans i un després. Ni molt menys. És cert que, en diverses fases del film, pot resultar una experiència totalment nova a nivell sensorial, però és sempre per allò més superficial, més immediat, el que ho provoca. Perquè, un cop més, el guió torna a ser el gran damnificat d’una superproducció milionària com aquesta. Després d’un plantejament més que interessant, la història va caient poc a poc en el convencionalisme i, per tant, es torna previsible, sense cops d’efecte i excessivament semblant a moltes d’altres.
I és que, sense voler ser purista, no entenc el bon cinema sense un bon guió. Al cap i a la fi, el nucli de tot és la història que ens expliquen i els personatges que la protagonitzen, i després ja se li pot posar l’embolcall desitjat. Avatar té un dels millors embolcalls que he vist, fins al punt de deixar-te fascinat durant dues hores i mitja sense que aquesta durada t’incomodi de veritat en cap moment, però el seu contingut no s’hi correspon. No pots vendre una revolució i oferir una evident revisió de Pocahontas, mesclada amb Bailando Con Lobos i El Último Samurái, i amb diversos tocs de Matrix i fins i tot eXistenZ de Cronenberg. I amb això no vull denunciar totes aquestes referències (quina peli no en té, avui dia), simplement constatar que no tot és trencador a Avatar i que, al mateix temps que revoluciona el seu gènere, també cau en els seus errors habituals.
Positivem-nos una mica i parlem d’allò destacable d’Avatar. Crec que, en termes de creació d’un nou món (Pandora) i els seus habitants (Na’vi), James Cameron fa un gran exercici imaginatiu i aconsegueix, aquí sí, oferir-nos quelcom realment innovador. La figura dels Na’vi, la seva forma de vida i la seva relació amb tots els éssers vius que els envolten resulta molt suggerent, i també interessant pel paral·lelisme amb algunes comunitats existents actualment arreu del món. D’altra banda, tot el disseny dels paisatges, espècies animals i vegetals, i d’altres elements propis dels Na’vi està treballadíssim i resulta molt gratificant visualment. A més a més, la direcció de Cameron posa de manifest la seva gran qualitat darrere la càmera, tot i no ser gaire prolífic. Precisament, i com a curiositat, no falten alguns guinys del director a antigues produccions seves, com Alien o Terminator 2.
Tenir una actriu que repeteix, com Sigourney Weaver, t’ho posa encara més fàcil. Llàstima que sigui de les poques coses destacables entre el repartiment, que, per mi, no passa de correcte. I és que Sam Worthington és un protagonista d’allò més inexpressiu i amb un carisma que es va deixar pel camí mentre viatjava cap a Pandora. Globalment, si parlem dels personatges, significa un nou pas enrere d’Avatar. Plans, excessivament estereotipats i, d’acord amb el guió, amb un comportament massa previsible, no desperten cap sentiment fort a l’espectador. Com a detall, sí que pot resultar graciós, per exemple, veure com la figura del coronel Quaritch es pot identificar amb cert personatge de relativa actualitat, o la vigència de l’enfrontament entre les mentalitats de científics i de militars, però no deixa de ser un aspecte més en què Avatar no aconsegueix impactar.
No puc acabar sense referir-me al 3D. Era un dels elements que contribuïen a aquesta suposada revolució cinematogràfica, però a mi no m’acaba de convèncer. S’ha de reconèixer que l’experiència resulta insòlita durant la fase inicial del film, més que res per la novetat d’experimentar-ho amb personatges reals (fins ara només ho havíem vist en animació), però acaba el film i un es pregunta si realment ha aportat alguna cosa transcendent, i s’adona que no és així. I, a més, s’adona que els 11 euros de l’entrada fan mal. En fi, veurem què passa amb les pròximes estrenes en 3D, però ara mateix ho veig com una simple estratègia comercial, un “plus” per atreure espectadors al cinema. En cap cas com un recurs amb veritable raó de ser des del punt de vista cinematogràfic.
Tot i centrar-me en els elements més negatius, no vull que quedi la sensació que m’estic carregant la peli. Siguem clars, Avatar és d’aquells films que s’ha de veure, i sobretot s’ha de veure al cine. I la penso recomanar a tothom, però amb els matisos oportuns. És un dels grans films èpics dels últims anys, espectacular a nivell visual i amb un ritme magnífic. La diversió està assegurada. No obstant, que no em diguin que marcarà una nova era en el món del cinema. Primer, perquè això és impredictible i no queda gaire modest dir-ho; i segon, perquè el cinema és la conjunció d’un munt d’elements i Avatar en descuida alguns de vitals.
Martí
M.A.Confidential 
com ja vam comentar envoltats de cervelas, estic d’acord amb el k dius, i en especial bastant defraudadat pel tema 3D, ke no em va aportar massa. en tot cas, ni de conya una peli que marcarà, es entreteniment pur i dur però sense anar més lluny. si no s’hagués creat tanta espectativa estaríem més satisfets i tot.
M'agradaM'agrada
per cert la referència de terminator 2 kina es?
M'agradaM'agrada
Caram, Martí, aquest cop estic completament d’acord amb la crítica!
Que consti que els guions del Cameron sempre han tingut estructures simples i personatges estereotipats (vols algo més pla que un Terminator?), però coi, eren la òstia de carismàtics! Aquí en canvi els dos protas són uns sosos! La Sigourney, la Ana Lucía i el malote també són personatges super simples, però coi, tenen presència, carisma. I a part, la relació d’amor apareix molt per la cara, sense que hagi vist una evolució convincent.
I després l’altre tema: no és que estigui decepcionat amb el 3D, estic indignat. No només no aporta gran cosa (tornaré a veure la peli en 2D, aviam si realment hi ha tanta diferència, però no crec) sinó que ES VEU PITJOR! Quan hi ha moviment, molts cops es veu com doble. I sobretot: es veia pixelat! Sobretot quan hi havia tràvelings lents de planos generals, es veien els contorns “escalats”, amb dientes de sierra. I a sobre, amb el 3D sempre tinc la sensació que estic forçant molt els ulls, com quan mires una imatge amagada del llibre aquell del Ojo Mágico. T’acabes acostumant a tot plegat, però vaig tardar ben bé mitja hora, i en qualsevol cas, qué coi, es veu pitjor que en 2D.
Narrativament estem d’acord que no aporta, però per lo vist sóc l’únic que li troba problemes tècnics! Potser no m’hauria d’estranyar, està clar que sóc més exigent que la majoria d gent, que no els importa mirar-se screeners ni els molesta quan la imatge d’una tele està aixafada o estirada…
M'agradaM'agrada
Balcells, em commou que estiguis completament d’acord! Si en el fons tindràs bon criteri i tot… 😉
Tens raó amb lo del 3D. Jo ho vaig comentar al sortir també, a mi quan portava una hora em picaven els ulls i era d’estar continuament enfocant. Tens la sensació que a cada pla has d’estar pendent de masses coses per captar-ho tot, i no tens temps. I ja no et dic amb els subtítols! Jo ho tinc força clar, a partir d’ara segueixo amb 2D.
De l’argument, precisament esperava algo més, tenint en compte que no havia estat el fort del Cameron, però ja veig que el deuria escriure en una tarda…
Edu, el personatge del coronel em va semblar molt de Terminator… les armes, la cicatriu… no sé, potser m’he flipat eh.
M'agradaM'agrada
Què bé ens ho vam passar!!!
Crec que és un pel·lícula amb la que han generat masses expectatives de canvi brutal en el cine, nova era, … i la veritat que el que és, tal i com heu comentat, una film amb un argument molt pla i uns personatges força plans, ara ve, jo vaig anar al cine sabent tot això i amb l’unic objectiu de passar-m’ho bé i m’ho vaig passar genial, com mola pandora els navy els bixus el bosc,…. em va absorivir la historia i vaig disfrutar com un nen i si aquest any he de recomanar llargmetratges a algú, sens dubte que els diré que no es perdin Inglourious, ni el secreto de sus ojos ni Avatar. Ole el cine!
Per cert la vaig veure en 2D i molt bé, xo em vaig quedar amb les ganes de veure les dors, veure el bosc de nit, el tema cendres, ns vaig fer un 2D xq aqui i a la radio deien que el 3D non era imprescindible ni molt menys i em vaig quedar amb les ganes de fer ni que fos un ooooo com mareja xo casi em toca la merda aquesta!!!
M'agradaM'agrada
Perdoneu x lultim paragrafa, mhe atabalat, repetim:
Per cert la vaig veure en 2D i molt bé, xo em vaig quedar amb les ganes de veure les esences amb animals voladors, veure el bosc de nit, el tema cendres,… vaig fer un 2D xq aqui i a la radio deien que el 3D no era imprescindible ni molt menys i em vaig quedar amb les ganes de fer ni que fos un ” oooooooo ” Ara, x 500 milions ja se’l podien haver currat més.
M'agradaM'agrada
Em quedo amb la última frase. Amb tot el que han gastat, és força lamentable que l’argument sigui tan justet. Malauradament, es gasten els diners amb allò que fa comprar entrades al gran públic, que és la forma i no el fons.
Fa poc parlava amb una altra persona que, així com Matrix va suposar una revolució a nivell visual, però a més a més darrere hi havia una història plena de interpretacions, metàfores i amb molta profunditat, Avatar es queda només amb l’aspecte visual i descuida tota la resta.
Hermes, t’ha atabalat la neu o què?
M'agradaM'agrada
Buenas!
Hi ha un altre aspecte a tenir en compte, a l’hora de valorar alguns elements refregits per cameron: la banda sonora: és un mix (total) entre la fanfàrria semi-marcial de AlienS i la èpica (pseudo-molt-pseudo)romàntica de Titanic.
En tot cas, estic d’acord amb la crítica de Martí: una peli recomanable, però ni de conya revolucionària. No ho hauria pogut ser, tampoc. Cap superproducció d’aquestes característiques, amb tants calers, assumiria segons quins riscos, no trobeu?
Salut!
A-
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb això últim que dius. Quan hi ha tants diners en joc, no hi ha dubte que s’evita qualsevol risc que pugui tirar enrere el públic i enviar a la merda la rendibilitat de la peli… Juguen a cavall guanyador i saben que els funcionarà (i vaja si els està funcionant). El que els importa és la taquilla, no la qualitat del film.
Pel que fa a la banda sonora, jo també vaig detectar trossos molt semblants a la d’Enemigo a las Puertas. En fi, que està clar que van tirar de magatzem, un parell de retocs perquè no sigui dit i tan tranquils.
Gràcies per l’aportació Albert!
M'agradaM'agrada