Després de la bona acollida del post sobre Les 10 icones cinematogràfiques de la dècada, on, per cert, el Joker s’ha imposat clarament a l’enquesta, era pertinent fer el mateix amb l’altra gran part de contingut d’aquest blog. Realment, es podria dir que aquesta ha estat “la dècada de les sèries”, no tant per la seva qualitat, sinó per com s’ha disparat el seu consum. La indústria televisiva cada cop és més gran i més forta en aquest sentit, i en aquests deu anys ha aconseguit fabricar personatges que s’han convertit en veritables icones.
Tot i que aquella també ho era, crec que aquesta llista és encara més subjectiva. I ho és pel fet que hi pot haver més d’un personatge que per molta altra gent hauria de ser a aquesta llista, però per mi no, ja que pertany a una sèrie “massiva” que jo mai no he vist o que mai m’ha cridat l’atenció. Així doncs, vull remarcar que aquestes són les meves deu icones televisives d’aquesta dècada:
Dr. Gregory House (Hugh Laurie, House M.D.)
És, indubtablement, l’antipàtic per excel·lència de la televisió. Ha revolucionat per complet el gènere de les sèries de metges, habitualment amables, simpàtics i guapos. El seu insòlit menyspreu de cara als pacients, i a tothom en general, el seu humor àcid i el seu inigualable talent mèdic li han donat un magnetisme increïble, propi d’un geni. Això sí, que no li retirin el Vicodin.
John Locke (Terry O’Quinn, Lost)
Només de Lost ja en podrien sortir deu icones, però m’he decantat per Locke perquè és qui sempre ha demostrat una mentalitat diferent a la resta i qui ha jugat un paper més important a la sèrie. A més, segueix sent el personatge de qui menys coses sabem i qui més misteri genera al seu voltant. És molt probable que ell tingui la clau, o una de les claus, del desenllaç de Lost.
Horatio Caine (David Caruso, CSI Miami)
L’univers de CSI ha monopolitzat el gènere policíac durant tota la dècada, i d’entre els seus protagonistes, Horatio és qui més personalitat ha demostrat. Amb un caràcter una mica proper al de House, inflexible, sobri i sense temps per bromes, ha aconseguit un carisma molt especial i s’ha consolidat com a emblema de la sèrie, fent oblidar els pioners Grissom i companyia.
Peter Griffin (Seth McFarlane, Padre de Familia)
La gran icona de l’animació del s.XXI. La genial creació de Seth McFarlane ha demostrat que els límits de l’humor i la mala llet són molt més lluny del que es pensava fins fa un temps. Peter Griffin és un dels personatges més imprevisibles, corrosius, surrealistes i desfasats que s’han vist mai a la televisió. En el fons, representa tot allò que tots, algun cop, hem tingut ganes de fer.
Sheldon Cooper (Jim Parsons, The Big Bang Theory)
La última icona personal de la dècada, ja que el vaig descobrir fa pocs mesos, però no per això menys rellevant. I és que cada frase de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory és tan inesperada com brillant. En un parell de temporades, aquest súmmum del frikisme ha deixat anar unes quantes sentències senzillament genials. No voldria ser com ell, però voldria conèixer algú com ell.
Dexter Morgan (Michael C. Hall, Dexter)
Possiblement el personatge més fascinant de la televisió actual. Arropat per l’altíssima qualitat global de la sèrie, Dexter Morgan ens ha fet treure, metafòricament, l’assassí que tots portem dins. I si no, com és que generalment costa tant retreure el que diu o el que pensa? La seva esgarrifosa doble vida és tan rebutjable com aprovada per tothom, per alguna cosa serà…
Phillip J. Fry (Billy West, Futurama)
Té la virtut que el seu paper en si és el d’una icona. La que il·lustra la societat americana actual si la transportessin mil anys endavant. El relleu de Homer Simpson encarna un model que defineix i al mateix temps ridiculitza a molts. Ignorant, patós, innocent, immadur, però noble i sensible, ha encarnat bona part de les extraordinàries subtileses de la gran sèrie Futurama.
Benjamin Linus (Michael Emerson, Lost)
Pocs em negaran que s’ha convertit en la veritable ànima de Lost. L’oposat al citat Locke té una de les mirades més inquietants de la televisió, combinada amb un to de veu totalment desconcertant. L’home de qui menys ens fiaríem d’aquest món, tot i l’ambigüitat de les intencions, encara té molt a dir a la sèrie. I pensar que es deia Henry Gale i venia de Minnesotta…
Michael Scofield (Wentworth Miller, Prison Break)
Fa quatre anys, el crit de “Scofield!” i la imatge del seu cos completament tatuat es van escampar com la pólvora. Bàsicament perquè Wentworth Miller ens deixava sense alè a cada final de capítol de la 1a temporada de Prison Break. Tot i que el personatge i la sèrie han anat perdent força, crec que mereix formar part de la llista com un dels noms que més va córrer de boca en boca.
Shinosuke Nohara (Akiko Yajima, Shin Chan)
No m’he tornat boig. El cert és que no sabia si posar-lo, però, pensant-ho fredament i des d’un punt de vista purament teòric, Shinosuke Nohara seria la gran icona televisiva del s.XXI. El seu impacte social va ser tan brutal que ara mateix costaria trobar algú que no ha fet mai allò de “trooompa” algun cop en els últims deu anys. En el fons, una icona és qui és capaç de provocar això.
Un cop més, espero l’opinió i crítica dels lectors sobre les deu icones proposades i també el seu vot. En aquest cas, per intentar fer-ho una mica menys difícil, es poden votar fins a tres personatges de la llista:
Martí
M.A.Confidential 
Hace siglos que no comento, pero lo voy a hacer porque me indigna… que pongas a Horatio en vez de a Grisson. Ni de coña! No es que sea yo muy de CSI, pero Horatio es la sota más grande que hay en la televisión, es inaguantable. Grisson tiene mucho más carisma y sentido del humor. Y hablando de Fry… Vuelve futurama!
M'agradaM'agrada
Pues a mí me indigna precisamente que no hayas comentado en siglos! Ya te vale! Aunque sabía que volverías a hacerlo sólo para indignarte, jejeje. Yo es que me enganché a CSI Miami, el de Las Vegas lo veía de vez en cuando… así que la imagen de CSI la tengo asociada a Horatio.
Lo de Futurama es la gran noticia de la próxima década!!! Espero que vuelvan a un buen nivel…
M'agradaM'agrada
Dexter, sense cap tipus de dubte. A part de tot el que dius, es que simplement no entenc com m’atreu tant un assassí en sèrie, ho han fet més que bé.
Després posaria, si es pogués, a Fry. No obstant, de Futurama crec que la icona bàsica és Bender.
M'agradaM'agrada
Míriam, pots votar-ne a TRES aquest cop… que ja veig que no us llegiu el text i aneu directe a l’enquesta, cony… 😉
Vaig dubtar entre Fry i Bender, però jo crec que la icona és Fry, com a “representant de la raça humana actual”, per dir-ho d’alguna forma. No obstant, Bender estaria molt a prop.
M'agradaM'agrada
Que de 10 icones televisius posis 2 personatges de Lost es desastrós, i passis per alt qualsevol serie de la HBO i algú com Tony Soprano que han creat un abans i un despres en el món de la TV. Michael Scoffield? això es un acudit?
Crec que Sheldon Cooper i TBBT els hi falta demostrar moltissim per arribar a convertir-se en un icone televisiu. Hauries de veure mes enlla de les series de la Sexta y Cuatro per fer un top10.
En definitiva, una llista digna de Vicenç Secriteri. XD
M'agradaM'agrada
Borinot, mai he mirat les sèries a La Sexta o Cuatro, bàsicament perquè quan les fan allà, ja les he vist. De la HBO n’he vist unes quantes, entre les quals no hi ha Los Soprano (gran error, ho sé, l’he començat a veure fa poc i no dubto que Tony Soprano seria present en aquest post, però repeteixo que no el puc posar si en aquell moment no l’havia vist mai).
Potser hagués pogut posar el tinent Winters de “Hermanos de Sangre”, Ben de “Carnivàle” o Jimmy de “The Wire”, però s’han convertit realment en icones o són magnífics personatges de magnífiques sèries? I amb això no dic que un concepte sigui superior a l’altre, sinó diferent.
De totes formes, que em qualifiquis de desastrós que aquests dos personatges de Lost siguin icones televisives de la dècada, denota que tu també has confós el significat de la paraula o que et deixes portar massa pels gustos personals. Però és que en el fons tots ho fem, és la nostra naturalesa.
M'agradaM'agrada
Tu mateix ho dius, molts dels que poses son magnifics personatges de series no pas icones televisives, i es estrany que creguis que em puc deixar portar massa pels gustos personales, quan es justament el que tu has fet, i com dius tu, tots ens deixem portar, perque es algo natural, per aixo no tinc la valentia de fer aquests tops, pero el dia que el fagi, evitaria totalment deixar-me portar per gustos personals i no ficaria 2 persones d’una mateixa serie i deixar fora a altres molt importants, el protagonista d’una serie que ha fracassat totalment com Prison Break, l’estrella d’una serie que encara no ha acabat la seva tercera temporada, vull dir, son bons personatges pero no tots son icones, i com a ultim error i mes garrafal, voler parlar de series i no haver vist la que per molts es considerada la millor i amb un dels millors personatges/icones de la historia, en aquest cas no calia ni haverla vist per saber que un personatge com Tony Soprano havia de ser a dins d’aquest top.
I tant de bo Mcnulty fos un icona de TV, pero per molt bona bonissima que sigui The Wire i per molt que m’agradi, no el puc qualificar d’icona.
I a veure si li doneu un toc al Xavi que no li dona la gana de mirar cap serie que no sigui perdidos, mujeres desesperadas y nip tuck, s’esta perdent l’edat d’or de les series, vull que miri els soprano, entourage, li vaig regalar hermanos de sangre i esta morta de fastic a casa seva!! The Wire ja ho dono per impossible pq el genere policial no li acaba d’entrar. I no sabeu com em treu de polleguera que no disfruti de tot aixo!
M'agradaM'agrada
LOL! A mi no em fiquis en aquests percals! xD Sabia jo que no t’havia d’ensenyar el blog… Doncs ara t’has guanyat una crítica: menos comes i més punts i seguit, lammer!
Efectivament, jo hagués inclòs Mujeres desesperadas. En primer lloc, per ser el millor culebrón del segle. Està clar que els culebrons són un gènere bàsic dins les sèries i no n’has posat cap a la llista. I en segon lloc, per que hi hagi almenys una tia al top! Potser Eva Longoria, pel fet de ser la que més famosa s’ha fet (tot i que posiblement és la que menys m’agrada de les 4).
M'agradaM'agrada
Posare punts quan em surti de la collonada!
M'agradaM'agrada
Jajaja, Balcells t’està bé per portar-me lectors conflictius… És conya, gràcies per ensenyar el blog a altra gent i més encara si això comporta noves aportacions i que donin tan de joc com aquesta.
Borinot, amb el Xavi no hi ha res a fer, ja ho sabem de fa temps… 😉
Respecte el que dius, per la regla de tres que expresses a l’altre post, si les icones les crea la societat, malauradament poques de la HBO hi haurà llavors (encara que mereixin ser-ho), perquè la seva difusió i repercussió social és molt inferior, no creus?
M’estic adonant que la interpretació del terme “icona” és una mica problemàtica…
M'agradaM'agrada
Per aixo et comentava que mcnulty per molt bo que sigui el personatge no el podem qualificar d’icona, en canvi Tony Soprano, jo crec que deu ser dels pocs personatges de les series de la HBO que ha trapassat la frontera de la TV de pagament a USA i s’ha convertit realment en un personatge molt popular, en una icona!! 😀
M'agradaM'agrada
A mi em sembla be el que comentes Martí;
per mi, clarament son Jhon Locke ( es que lost marca i molt), Padre de Familia ( quina gran seria per deu) i shin shan ( es impagable el que ha fet aquesta serie).
anims i endevant! I merci per fer-nos participar d’aquest gran blog.
Per cert, per quan algun post nou sobre flashforward…. estic ansiós….xD
M'agradaM'agrada
De res Manu, gràcies per participar-hi!
Sobre FlashForward, precisament, s’acaba de saber que queda aturada fins el mes de març perquè a USA estava baixant d’audiència progressivament, o sigui que el seu futur no està gens clar. Si vols la meva opinió del que havia vist fins ara de la sèrie, doncs força decepcionant. No em convencia ni l’argument, ni els personatges, ni el ritme dels capítols. I mira que el plantejament era molt bo.
A veure si aquesta parada serveix fer refer-ho, perquè si no, no trigaran en cancel·lar-la definitivament.
M'agradaM'agrada