Què tindrà aquesta sèrie que ens obsessiona tant…
En fi, com ja porto fent des de sempre al blog, obro un espai perquè tots els frikis de Lost puguin dir la seva opinió respecte l’evolució d’aquesta cinquena temporada. De moment, ja tenim dos capítols en què s’han presentat, més o menys, les que poden ser les línies conductores d’aquest any.
Globalment, potser esperava una miqueta més d’aquest inici (això és la llarga espera, ja se sap…), però s’haurà de veure cap on ens porten. Això sí, tocarà trencar-se el cap i fer molta memòria sobre tot allò que ha passat fins ara i que semblava no tenir explicació.
(Atenció: Si no has vist el capítol, no miris els comentaris)
Martí
M.A.Confidential 
doncs a mi m’ha agradat el començament, xq no hi ha rodeos, comencen a passar coses fortes i sembla que l’escurçament de capítols, com la temporada passada, farà que ho disfrutem a tope.
a+a+ lo fotut es que no és només la obsessió per saber què està passant ara o que passarà en un futur, sino xq va passar tot el que hem vist fins ara.
M'agradaM'agrada
Yo tb esperaba un poco más. Los capítulos están bien y parece que en la temporada irán pasando cosas interesantes, pero a mí no me acabaron de enganchar tanto como otras veces. Me dio la impresión de que la situación que plantean no acaba de estar clara y no es tan atractiva como otras veces.
Porque… ¿Qué pretende Sun? ¿Qué quiere Sayid? ¿Y Ben? ¿Y el Faraday ese? Parece que cada uno va a su bola, o que en realidad todos quieren más o menos lo mismo, o que ni ellos mismos saben muy bien qué hacen. El caso es que me resultó todo un pelín confuso, a lo que tb ayuda la nueva estructura de Isla/Exterior sin centrarse en nadie en concreto (y con un semi flashback raro ahí en medio).
Y tb me quedé con la sensación de que no acababan de explotar bien lo de los saltos en el tiempo, (a parte de que las famosas “normas” no quedan nada claras y es un poco de morro eso de que Desmond se las puede saltar de buenas a primeras).
Pero bueno, queda mucha temporada y los primeros capítulos en Perdidos nunca hacen demasiada prueba de lo que va a venir. Yo aún tengo mucha fe.
M'agradaM'agrada
A mi el primer capítol em va passar volant, en canvi el segon semblava tenir cinc o sis finals…
Com diu el Breixo, aquestes són les preguntes bàsiques a respondre. Això de que cadascú vagi a la seva bola i amagui les veritables intencions està perfectament estudiat per mantenir la intriga, està clar. La veritat és que no tinc ni idea de com pot anar la trama de l’exterior, a vere com ho resolen…
El tema dels salts en el temps mola molt al principi, però quan fan el tercer seguit mmmm…. a mi em fa una mica de por que ho utilitzin com a recurs fàcil per explicar segons quines coses, o sigui, que quan els convingui, posin un salt temporal i ala, solucionat. Espero que no sigui així, pq han demostrat q ho saben fer molt millor que això. Tampoc em va quedar clar què diferencia Desmond de la resta (i se suposa que la Charlotte és igual?).
En fi, això acaba de començar i espero que vagi a millor i ens anem posant més en situació. De totes formes, la tensió amb què vem estar durant aquesta hora i mitja no ens la treu ningú…
M'agradaM'agrada
Doncs no ho sé… perquè no la he vist mai. Ja ja ja. Sobre les estrenes (acabo de posar-me al dia del teu blog): ‘Milk’ em va agradar, però crec que és massa llarga. Penn està sensacional, però la peli acaba sent un documental, no? De ‘Siete Almas’ (em va agradar més que a tu) em quedo amb la Rosario Dawson, espectacular en tots els sentits. I felicitats pels tres anys!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Jordi!
Ja veus que els seguidors d’aquesta sèrie estem una mica malament, no ens ho tinguis en compte. És com un submón apartat de tota la resta…
Recordo que vas dir que no eres gaire aficionat a les sèries… de totes formes, si algun cop et decideixes a veure’n alguna, et recomano aquesta sense cap mena de dubte.
M'agradaM'agrada