El Cinema a la Fresca a la Sala Montjuic celebra el seu 10è aniversari. Del 29 de juny al 8 d’agost, els jardins del Castell obren les portes un cop més per oferir el millor cinema a l’aire lliure, una activitat que ja s’ha convertit en un dels clàssics de cada estiu a la capital catalana i que marca simbòlicament l’arribada del bon temps. La gran qualitat i també diversitat de la seva programació fa que centenars de persones peregrinin fins el punt més alt de la muntanya de Montjuic, omplint pràcticament totes les sessions. Aquest any, el número de pel·lícules s’ha ampliat fins a 18, i tornen a combinar els títols més exitosos dels últims anys amb grans clàssics del cinema. Una oferta per a tots els gustos i edats, que presenta una oportunitat única per viure el cinema d’una forma diferent.
En plena era de la digitalització i el 3D, sempre és curiós fer un salt enrere (especialment pels que ho vàrem viure) i imaginar com serien algunes coses adaptades a l’entorn tecnològic de fa 25 anys. En aquest cas, el dissenyador Eric Palmer ha convertit uns quants pòsters de conegudes pel·lícules de la història del cine a una caracterització en 8-bits, la que es feia servir pels primers videojocs i que molts vam tenir la sort de gaudir. El resultat és força catxondo. Aquests en són alguns exemples (click a la imatge per ampliar):
La teoria que el més atractiu dels Oscars és tot el que passa al seu voltant i no la cerimònia en si cada cop pren més forma. En motiu de l’edició que s’acaba de celebrar, el popular presentador Jimmy Kimmel, conductor del late show “Jimmy Kimmel Live” a la cadena nord-americana ABC, ha reunit un bon grapat d’estrelles de Hollywood per crear un fals tràiler anomenat Movie: The Movie, un còctel explosiu que deixa en evidència tots els gèneres i tòpics del cinema nord-americà. Amb un humor absurd brillant i un nul sentit del ridícul per part dels seus protagonistes, el resultat final és espectacular.
Si hi ha alguna qualitat que no caracteritzi a Dexter és precisament la de fer riure, però amb una mica de treball de muntatge, les imatges apropiades, una mica de saxo melòdic com a banda sonora i uns títols de crèdit simpàtics, es pot donar la volta fàcilment a un dels personatges més obscurs de la televisió actual. Fins i tot un diàleg que originalment era tens i incòmode pot prendre un doble sentit totalment diferent, sempre ajudat, com no podria ser d’altra forma, per uns quants riures enllaunats. El resultat d’aquest “MashUp” és realment enginyós i no em negareu que aquest Dexter comediant també té un toc terrorífic, potser més cínic encara que l’original.
Com que el cap de setmana es presenta gèlid i poc favorable a activitats exteriors, proposo un petit repte cinèfil. Aquesta imatge, pel que diuen, conté referències a un total de 50 pel·lícules de tota la història del cine. N’hi ha de força clares i evidents, n’hi ha de més amagades o encriptades, amb la dificultat afegida que s’ha de tenir en compte que els títols són en anglès. Quantes en sabeu veure?
Als comentaris poso les que he trobat jo (32 de 50), tot i que en algunes tinc dubtes. Ajudeu-me a completar-les totes!
Ara feia bastant que no recuperava cap “MashUp” en forma de tràiler, concretament des d’aquella bona mescla anomenada Upception, i he decidit afegir-ne un amb l’inici d’aquest nou any. Pel que veig aquest també fa bastant temps que existeix, però no l’he descobert fins avui, via Twitter. Es tracta d’un muntatge que pren les imatges del tràiler de la genial Matrix i el sincronitza amb el so del tràiler de Scott Pilgrim Contra el Mundo, pel·lícula que, per cert, torno a reivindicar com una de les més divertides que he vist en els últims anys. L’efecte de canviar el significat de les imatges, un cop més, està perfectament aconseguit; això sí, cal saber quin és l’argument de Scott Pilgrim… per poder apreciar-ho bé. Aquí us el deixo:
Aquesta és una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs de l’any que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi variacions i els típics balls de dates. Si és així, no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
GENER
Los Descendientes (George Clooney). Comèdia dramàtica ferma candidata a l’Oscar.
J. Edgar (Clint Eastwood). Biopic del primer director del FBI, protagonitzat per Leonardo DiCaprio.
S’acaba l’any i toca fer balanç de l’herència cinematogràfica que ens deixa amb el pertinent Top10, sempre tan injust i controvertit. En tot cas, no sé si és necessari apuntar que, com que un servidor no ha vist TOTES les pel·lícules que s’han estrenat durant l’any, estem davant una llista totalment subjectiva i oberta a crítiques i aportacions de tota mena, que per això estem aquí, en definitiva. La veritat és que es confirma que el recent canvi de dècada ha portat un gran salt qualitatiu, ja que després d’un 2010 més que digne, el 2011 encara ha estat millor, amb la qual cosa he suat força per establir l’ordre final i deixar alguns títols fora de la llista.
Aquestes són les 10 pel·lícules amb les que més he gaudit durant aquest 2011 (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):
Sóc conscient que aquest post arriba una mica tard, però volia esperar a viure-ho en primera persona abans de parlar d’aquesta revolució anomenada Phenomena Experience. I ara que ho he viscut, a banda de penedir-me de no haver-hi assistit més cops, puc constatar que estem davant d’una experiència totalment diferent a allò que la meva generació coneix simplement com “anar al cinema”. Les projeccions especials al Cinema Urgell de Barcelona no són només especials per l’entitat dels títols, o per tractar-se de sessions dobles, sinó per l’atmosfera màgica que es crea dins la sala. Les 1.800 persones que omplen cada sessió comparteixen el mateix objectiu: gaudir del cinema i despreocupar-se de tota la resta.
A dues setmanes de complir el seu primer any de vida, el Phenomena Experience ha delectat el públic barceloní amb títols com Alien, Tiburón, El Resplandor, E.T., Jurassic Park, Desafío Total, Taxi Driver o les sagues Indiana Jones, Regreso al Futuro i La Jungla de Cristal, entre altres. A banda de presentar una impagable oportunitat de veure aquests clàssics en pantalla gran per tots aquells a qui ens van enganxar massa joves, permet viure les pel·lícules de forma totalment emocional. Els aplaudiments, celebracions i xiulets en les escenes destacades, i fins i tot bandes sonores tararejades (Movierecord inclosa), són elements comuns al llarg de qualsevol projecció. Una festa, i a la vegada un homenatge, al cinema que més ens ha marcat.
Que l’esdeveniment té el seu component “friki”, no ho negaré, però també estic segur que no cal ser un gran cinèfil per gaudir com un nen amb el Phenomena. El públic és totalment variat, des de grups d’amics, passant per parelles força més veteranes, fins a famílies senceres. Creieu-me, era l’enèssima vegada que veia Indiana Jones i La Jungla de Cristal, i mai les havia viscut tan intensament. L’organització ja prepara el seu segon any amb nous títols, entre els quals Matrix, La Caza del Octubre Rojo i altres perles del millor cinema dels 70, 80 y 90.
Un fet important a remarcar és que les còpies que es projecten són en 35 mm, és a dir, el format original que es va projectar als cinemes 20 o 30 anys enrere, amb els conseqüents anuncis publicitaris d’aquella època. Des de sifons a cortines antimosquits, un espectacle. Tot plegat, encara dóna més de l’autenticitat del conjunt. Una experiència immensament recomanable a tothom!
"Si una pel·lícula aconsegueix que un individu oblidi tots els seus problemes durant dues hores, llavors el cine ha assolit el seu objectiu." Billy Wilder
Martí
