Arxiu de la Categoria Cine – Estrena

Entrades noves »

SHAME

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , , on 29 febrer 2012 by Martí

Shame

Director: Steve McQueen

Intèrprets: Michael Fassbender, Carey Mulligan, James Badge Dale, Nicole Beharie, Jake Richard.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2011. 95 min.


Brandon és un home d’uns 30 anys viu a Nova York i està obsessionat pel sexe. La seva rutina diària gira al voltant del mateix tema, ja sigui a casa, al carrer o a la feina, i per tots els mitjans possibles. Un dia, l’arribada per sorpresa de la seva germana Sissy, que s’instal·la a viure al seu pis, li trenca els esquemes i també la llibertat d’acció, cosa que fa aflorar els veritables problemes de la seva addicció.

El cinema té la capacitat de plasmar històries, personatges o conceptes de forma inigualable per a qualsevol altra expressió cultural o artística. Una obvietat com una casa, sí, però quan el número de pel·lícules que aconsegueixen aquest objectiu és relativament escàs, un gairebé es sent obligat a recordar-ho cada vegada que se’n troba una. I Shame és una d’aquestes pel·lícules. El director anglès Steve McQueen, que també és responsable del guió, demostra que té una sensibilitat especial i una innata capacitat narrativa per a extreure del cinema tot allò que ens pot oferir, i presenta un film intens, magnètic i amb una forta personalitat pròpia. Sense necessitat d’efectismes ni morbositats, Shame aborda un tema considerablement complex amb un rigor i un humanisme sorprenents, amb un McQueen que fa gala d’un domini absolut de tots els components cinematogràfics de principi a fi. Una lliçó de cinema.

Llegeix més »

2 Comentari »

YOUNG ADULT

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , on 24 febrer 2012 by Martí

Young Adult

Director: Jason Reitman

Intèrprets: Charlize Theron, Patrick Wilson, Patton Oswalt, Elizabeth Reaser, Collette Wolfe.

Gènere: Comèdia, drama. USA, 2011. 90 min.


Mavis Gary és una escriptora d’una popular sèrie juvenil que viu de forma bastant deixada en un apartament de Minneapolis. Un dia, rep un e-mail del seu ex-nòvio Buddy, de qui encara està enamorada, anunciant que acaba de tenir el seu fill i convidant-la al seu poble natal, Mercury. Tot i la seva reacció frustrada, Mavis decideix anar-hi, però no per conèixer el bebè, sinó per intentar recuperar a Buddy, ja que està convençuda que en realitat no és feliç.

Jason Reitman abandona definitivament la condició de promesa i es consagra com un dels directors referència de la comèdia contemporània. Amb tan sols 34 anys, el cineasta canadenc ha completat ja un pòquer de pel·lícules realment meritori i constant. Tot i que la seva obra més brillant segueix sent la seva òpera prima, la subtil i irònica Gracias por Fumar (2005), seguida de prop per Juno (2007), Reitman ha aconseguit mantenir el llistó a una alçada molt digna amb Up in the Air (2009) i ara amb Young Adult. Ens trobem davant d’una comèdia molt entretinguda, de trama simple, però més profunda del que sembla, i amb una Charlize Theron que brilla amb llum pròpia. El film no evita alguns desajustos de guió i una relativa falta d’enginy i també de mala llet de tant en tant, però construeix un personatge principal amb un atractiu molt particular, i transmet el seu missatge de forma original i efectiva.

Llegeix més »

Deixa un comentari »

J. EDGAR

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , , , on 19 febrer 2012 by Martí

J. Edgar

Director: Clint Eastwood

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Naomi Watts, Judi Dench, Armie Hammer, Jeffrey Donovan.

Gènere: Biopic, drama. USA, 2011. 135 min.


Després del seu pas pel Departament de Justícia i amb només 29 anys, John Edgar Hoover és nomenat director de l’FBI, una agència creada pel govern dels Estats Units amb l’objectiu d’investigar i combatre el crim i la corrupció, que cada cop tenen més presència en el país. Des de l’inici, Hoover lluita per disposar de tots els recursos possibles per a dur a terme la seva tasca, mal vista per alguns, però per la qual mostrava una total entrega. El dur control maternal i la seva ambigua relació amb el seu assessor Clyde Tolson van marcar una vida personal que quasi estava monopolitzada per la seva feina.

“Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?”, es pregunten els mallorquins Antònia Font en una de les cançons del seu últim disc. Doncs, tot i que ens entri una mica de mala consciència haver de dubtar a l’hora de respondre una pregunta que hauria de ser retòrica, el cert és que les seves últimes pel·lícules no acaben de donar el resultat que es pot esperar d’un cineasta responsable d’algunes de les millors obres de la primera dècada del s.XXI. Als aires de telefilm esportiu d’Invictus i la poca contundència i ingenuïtat de Más Allá de la Vida, ara s’hi afegeix una història no mancada d’interès històric, però excessivament sòbria, distant, llarga i poc amena per a l’espectador. Eastwood posa els cinc sentits a l’hora d’explicar la vida d’un personatge atractiu i controvertit, però no aconsegueix l’eficàcia desitjada. J. Edgar és d’aquells films que requereix que el públic hi posi força de la seva part, i això no sempre és fàcil.

Llegeix més »

Deixa un comentari »

MONEYBALL: ROMPIENDO LAS REGLAS

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , , , , on 6 febrer 2012 by Martí

Moneyball

Director: Bennett Miller

Intèrprets: Brad Pitt, Jonah Hill, Phillip Seymour Hoffman, Robin Wright, Chris Pratt.

Gènere: Drama. USA, 2011. 130 min.


Billy Beane és el jove director gerent dels Oakland Athletics, un equip modest de la lliga nord-americana de beisbol que l’any 2001 és a punt de guanyar el campionat contra els totpoderosos New York Yankees. Sabent que perdrà els seus millors jugadors per la impossibilitat d’igualar les ofertes que els arriben, Beane decideix contractar Peter Brand, un jove economista que proposa una nova fórmula, basada en càlculs estadístics, per a construir un equip competitiu amb pocs diners.

No és la típica pel·lícula americana de temàtica esportiva. No veurem un equip modest que es proclama campió gràcies a una jugada a l’últim segon, ni una lacrimògena història d’amor i/o amistat darrere, ni un triomf de la humilitat sobre la prepotència banyat d’una grandiloqüent banda sonora. En efecte, Moneyball: Rompiendo las Reglas (quina mania en posar afegiments inútils als títols) és un film molt més seriós, amb un missatge més profund i un objectiu molt diferent, però no deixa de ser un producte molt ianqui. Sis anys després d’aquell avorriment anomenat Capote, el director Bennett Miller fa un salt qualitatiu amb la que tot just és la seva segona pel·lícula, ajudat per un virtuós del guió com és Aaron Sorkin i un protagonista amb tantes garanties com Brad Pitt. Una història interessant i enriquidora, apartada de molts tòpics, però a la qual li manca una mica de “punch” i li sobren minuts de durada.

Llegeix més »

2 Comentari »

LOS DESCENDIENTES

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , on 28 gener 2012 by Martí

The Descendants

Director: Alexander Payne

Intèrprets: George Clooney, Shailene Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Matthew Lillard, Judy Greer.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2011. 110 min.


La vida de Matt King, un advocat que viu a Hawaii, fa un gir important quan la seva dona queda en coma després d’un accident. Matt s’ha de fer càrrec ell sol de les seves dues filles, de 10 i 17 anys, una tasca per la qual no creu estar preparat. En una conversa amb la filla gran, Matt descobreix que la seva dona l’enganyava amb un altre home i decideix emprendre una recerca per trobar-lo. D’altra banda, Matt és davant d’una important decisió respecte la venda d’uns terrenys de la seva família.

És sorprenent que, amb tan sols cinc pel·lícules estrenades en 16 anys, Alexander Payne hagi aconseguit forjar un prestigi tan generalitzat a Hollywood. Han hagut de passar set anys des del seu anterior film, Entre Copas, perquè el director nord-americà tornés a posar-se darrere la càmera, i el cert és que no ens importaria que s’hi posés més sovint. Fidel a l’estil que distingeix la seva escassa, però talentosa filmografia, Payne demostra un cop més a Los Descendientes que és un narrador com pocs i que sap dotar històries aparentment simples i poc arriscades d’una gran càrrega emocional i d’un equilibri de forces gens fàcil d’assolir. Ara bé, tot i que la pel·lícula és notable, l’enaltiment generat per la seva recent victòria als Globus d’Or (millor pel·lícula drama i millor actor) i la condició de gran favorita als Oscars li queda un pèl gran. És més, pot generar expectatives desaforades que després desemboquin en una lleugera decepció.

Llegeix més »

4 Comentari »

MILLENIUM: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , , on 19 gener 2012 by Martí

The Girl With The Dragon Tattoo

Director: David Fincher

Intèrprets: Daniel Craig, Rooney Mara, Christopher Plummer, Stellan Skarsgard, Robin Wright, Steven Berkoff, Joely Richardson.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2011. 150 min.


Henrik Vanger, propietari d’una de les empreses més importants de Suècia, decideix contractar el periodista Mikael Blomkvist perquè descobreixi qui va matar la seva filla Harriet fa 40 anys. Blomkvist, que acaba de perdre un judici per un polèmic article a la revista Millenium, es trasllada a un petit poble del nord per conèixer la família Vanger i dur a terme la investigació. L’ajudarà Lisbeth Salander, una misteriosa noia que combina unes grans dots intel·lectuals amb un caràcter força conflictiu.

Segueixo pensant si realment era necessari rodar aquesta pel·lícula, si era justificable un “remake” tot just dos anys després de l’estrena de la seva homòloga sueca i si feia falta seguir explotant una història que, a banda ser ja coneguda per gran part del públic, havia mostrat ja les seves mancances. I la resposta és un pèl contradictòria, ja que, si bé Millenium: Los Hombres que No Amaban a Las Mujeres reafirma la falta de potència de la trama principal del llibre de Stieg Larsson, seria molt injust no reconèixer que David Fincher es treu de la màniga un thriller notable i estimulant. Les dues hores i mitja que a la versió sueca es traduïen en moments d’autèntic sopor es tornen fluïdes i intenses després de passar pel sedàs de Fincher, que sap interpretar a la perfecció la història en clau cinematogràfica i extreure’n allò més destacat. Una bona mostra de com prendre un producte que ja frega el desgast i fer-lo considerablement millor.

Llegeix més »

1 comentari »

THE ARTIST

Posted in Cine - 2011, Cine - Estrena amb les etiquetes , , , , , , , , on 20 desembre 2011 by Martí

The Artist

Director: Michel Hazanavicius

Intèrprets: Jean Dujardin, Bérénice Bejo, James Cromwell, John Goodman, Penelope Ann Miller, Missi Pyle.

Gènere: Drama, comèdia, cine mut. França, 2011. 100 min.


George Valentin és una gran estrella del cinema mut de finals dels anys 20 que, de forma inesperada, coneix la jove Peppy Miller, una gran fan seva i aspirant a convertir-se en actriu algun dia. Després d’aconseguir compartir una escena amb ell, la seva relació sembla intensificar-se, però l’arribada del cinema sonor distanciarà les seves carreres i també les seves vides. Mentre Peppy comença a guanyar fama, George veu com la seva carrera s’acaba de forma inexorable i cau en l’oblit de tothom.

Senyors productors de les grans distribuidores de Hollywood, defensors acèrrims del 3D i les pantalles Imax, devoradors d’efectes especials i imatges generades per ordinador: ja podeu parar la cara perquè una pel·lícula en blanc i negre, muda i en format 4:3, allò més antiquat i menys comercial que us podríeu imaginar, arriba per passar-vos-hi la mà. El director francès Michel Hazanavicius ja ha començat a col·leccionar premis de festivals i associacions de crítics, i ja sona com a ferm candidat a emportar-se Oscar i Globus d’Or, i ho ha fet amb aquell film que ningú amb dos dits de front s’atreviria a rodar en plena segona dècada del segle XXI. És aquesta valentia i aquest atreviment, i tot el que representa una pel·lícula d’aquest tipus en els temps que corren, el que converteix The Artist en una de les grans sensacions cinematogràfiques de l’any, tot i que, en el meu cas, moderi lleugerament (només lleugerament) l’eufòria que havia copsat fins ara entre la crítica.

Llegeix més »

4 Comentari »

Entrades noves »
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.