Un munt de webs i blogs especialitzats ja han publicat les seves setmanes enrere, però jo he decidit esperar fins que la dècada passés del tot per fer-ho. Partint de la base que fer llistes d’aquestes sovint és injust i molt complicat, vull deixar ben clar les dues premises principals: 1- pel·lícules estrenades entre 2000 i 2009; 2- prevalen els criteris personals, per això vull remarcar el “meves” del títol.
Cliqueu a la imatge per veure el tràiler. Comença la llista!
50 – ZOMBIES PARTY (Edgar Wright, 2004)
Començo el compte enrere amb una genial paròdia britànica del cinema de zombies. Grans dosis d’humor absurd, canalla i a vegades una mica infantil, però també un bon retrat de la nostra societat actual. D’altra banda, la peli va propiciar el descobriment d’aquest singular actor anomenat Simon Pegg, i el seu increïble registre d’expressions facials, i el gran i mític pub anomenat “Winchester’s”.
49 – ENEMIGO A LAS PUERTAS (Jean Jacques Annaud, 2001)
Potser no és la més popular del gènere bèl·lic, però per mi és de les millors que he vist en els últims anys. Manté una intensitat que t’atrapa des del principi i planteja escenes de gran tensió i suspens, en què tens la mateixa por de respirar que els seus dos protagonistes. Autèntic cara a cara entre Jude Law i Ed Harris, que va molt més enllà d’un simple “bo contra dolent”.
48 – GRACIAS POR FUMAR (Jason Reitman, 2005)
Intel·ligent comèdia americana sobre les grans multinacionals del tabac a Estats Units. Plena d’ironia, subtilesa i amb un potent missatge darrere respecte el control que aquestes empreses volen exercir sobre nostre i la seva capacitat per capgirar o distorsionar tot allò negatiu que els involucra. Gran Aaron Eckhart i memorables les seves trobades amb els seus homòlegs de l’alcohol i les armes.
47 – EL ASESINATO DE JESSE JAMES POR EL COBARDE ROBERT FORD (Andrew Dominik, 2007)
Un d’aquells westerns per a assaborir sense presses, apreciant-ne cada paisatge, cada diàleg i cada detall. Les dues hores i mitja llargues no són un impediment per a gaudir d’aquesta cuidada història i l’encant dels seus personatges. Grans actuacions de Brad Pitt i Casey Affleck, i genial banda sonora de Nick Cave. Sabem que Robert Ford matarà Jesse James, però no quan ni com.
46 – EL PROTEGIDO (M. Night Shyamalan, 2000)
Era difícil igualar El Sexto Sentido, potser per això molta gent la va menysprear el segon film de Shyamalan. No obstant, a mi em sembla una genuïna, insòlita i brillant història de super herois portada a la realitat. Bruce Willis i Samuel L. Jackson formen una parella de luxe sota una gran direcció del cineasta indi. Encara recordo aquella sensació d’impressió just en acabar de veure-la.
45 – SLUMDOG MILLIONAIRE (Danny Boyle, 2008)
Tot i que, per mi, va ser una mica sobrevalorada en el seu moment, mereix formar part de la llista per la originalitat del seu magnífic plantejament inicial i l’excel·lent ritme del muntatge. A més, toca la fibra amb un dur retrat de la situació dels nens a l’Índia i la perillosa transformació de les seves ciutats. Tot i que el final no em va acabar de convèncer, ha estat una de les millors pelis d’aquest any, sens dubte.
44 – DONNIE DARKO (Richard Kelly, 2001)
Una de les pel·lícules que més converses i discussions ha generat dels últims anys. Diuen que cada cop que la veus t’aporta coses noves o, per contra, et fa canviar per complet la interpretació sobre els fets. En tot cas, la considero una de les més suggerents i misterioses que he vist mai, i a més té un aire de serie B que li dóna encara més personalitat i accentua el seu punt freaky.
43 – UNA HISTORIA DE VIOLENCIA (David Cronenberg, 2005)
Poques vegades he llegit opinions tan diferents sobre un film, però jo només sé que la seva hora i mitja em va deixar totalment enganxat a la pantalla. Fosca, inquietant i misteriosa de principi a fi, en què apareix un brillant William Hurt que remata la feina de Viggo Mortensen i Ed Harris. Lluny del seu estil, Cronenberg sorprèn amb una trama mafiosa concentrada i quasi auto-paròdica.
42 – UP (Pete Docter i Bob Peterson, 2009)
La última creació de Pixar va demostrar un cop més que, actualment, aquesta factoria no té competidor en el món de l’animació en 3D. La commovedora història del vell Carl Fredriksen i el seu inesperat acompanyant Russell va fascinar-nos de nou gràcies la seva increïble originalitat. Tot i no arribar al nivell de la seva predecessora, els milers de globus de la casa l’han enlairat entre les meves preferides.
41 – GLADIATOR (Ridley Scott, 2000)
La primera gran pel·lícula èpica de la dècada. Va convertir-se en referent de moltes que han vingut després i que han intentat igualar-la sense èxit. La recreació de la Roma antiga va suposar tota una revolució a nivell visual i, a més, compta amb una de les millors bandes sonores de la dècada. A mi, sincerament, em va emocionar. Com a curiositat, va ser la primera peli que vaig tenir en DVD.
Martí
M.A.Confidential 
Jajaja si senyor Zombies Party és un partidon! I el protegido és un peliculon!
M'agradaM'agrada
Lamentable Slumdog Millionaire en una posició tan baixa…
M'agradaM'agrada
Zombies Party mereixia entrar, encara que fos com a homenatge i a l’últim lloc. I El Protegido se’m va passar per alt en un principi, fins que hi vaig caure i la vaig incloure. Per mi va ser massa infravalorada en el seu moment.
Respecte Slumdog Millionaire, crec que el temps no li ha fet cap favor. En el seu moment, ja vaig dir que la considerava una peli notable i molt ben construida, però no un peliculón i menys encara mereixedor de 8 Oscars. És més, sincerament, vaig dubtar si incloure-la o no…
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb totes i m’apunto zombies party i Donnie Darko que encara no he vist. Slumdog jo no l’hagués posat, em sembla una peli sobrevaloradíssima però en fi, ha tingut molt èxit…
Espero properes edicions de la llista per anar agafant apunts sobre el que em falta per veure!
Salut!
M'agradaM'agrada
Hola Oriol, m’alegro que coincideixis en gran mesura. Zombies Party i Donnie Darko, totalment diferents però molt bones en els seus respectius gèneres. T’aviso que amb DD vaig necessitar dos visionats per poder interpretar-la…
Demà arribarà la segona tanda!
M'agradaM'agrada
Doncs no pinta massa bé aquesta llista, tenint en compte que has posat 3 pelis que per mi estarien al TOP TEN!
Zombis Party (d’acord, aquesta és una debilitat personal), i sobretot Donnie Darko i El Protegido. Aquesta última, obra mestra indiscutible, s’avança al seu temps al donar un enfoc realista als superherois, enfoc tan de moda avui dia en casi totes les adaptacions que es fan de còmics. Diria que és la número 1 pel Breixo…aviam si es digna a escriure, i de pas criticar Avatar!
M'agradaM'agrada
Xavi, ja aviso que la llista és 100% personal, per tant lo normal és que hi hagi desavinences. No pretenc fer LA llista de les 50 millors, sinó les MEVES 50 millors. Així que, com tu tens debilitat personal per unes, jo la tindré per altres. O sigui que admetré tot tipus de crítiques, desacords i motius per a la discussió, que en el teu cas ja veig que la cosa promet, jejeje.
En el fons, aquesta és la gràcia de fer això, no?
El Breixo fa molt de temps que ens està fallant, però em sembla que el dia que descobreixi aquesta llista es posarà les botes i sortiré escaldat…
M'agradaM'agrada
Vas dubtar d’incloure-la? I fiques Apocalypto? No hase falta disir nada más…
M'agradaM'agrada
Així és, i ho reitero. Però ja dic que és el meu criteri personal i que és comprensible que no hi estiguis d’acord…
I dubto que deixis de dir res més perquè ja et donaré més motius per discrepar d’aquí al final de la llista, jeje
M'agradaM'agrada
Apocalypto et va agradar? Home, a mi es que les pelis on el guió son sorolls…no m’acaben de fer el pes. Moltes d’aquesta llista no les he vist, però Donnie Darko i Gladiator (aquesta suposo que pq feia una assignatura de llatí al institut i ens tenien emocionats a tots amb Roma) em van encantar! Pel que fa a Slumdog Millionaire, segueixo sense ganes de veure-la perque no vull que em destrossi un llibre tan bó (recomanat 100%)
M'agradaM'agrada
La resposta sobre Apocalypto està a la seva inclusió a la llista, no? M’ho vaig passar de conya, va ser una pujada d’adrenalina bestial. A més, esperava una anada d’olla del Gibson tipus La Pasión de Cristo, però em va sorprendre molt gratament. El tema de l’idioma, mira, més fidel a la realitat d’aquells temps…
No m’he llegit el llibre de Slumdog Millionaire, però probablement té més profunditat que la peli, que es queda a mitges amb alguns temes… no obstant, està molt ben feta. Si algun dia decideixes arriscar-te, ja em diràs.
M'agradaM'agrada