EL CÓDIGO DA VINCI
The Da Vinci Code
Director: Ron Howard
Intèrprets: Tom Hanks, Audrey Tautou, Ian McKellen, Paul Bettany, Jean Reno, Alfred Molina.
Gènere: Thriller, suspens. USA, 2006. 140 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
El misteriós assassinat del conservador del museu del Louvre porta a la policia francesa a contactar amb el famós catedràtic Robert Langdon, expert en simbologia. A l’escena del crim, es troba amb la criptògrafa de la policia, Sophie Neveu, amb qui descobrirà un seguit de símbols i pistes que la víctima va preparar abans de morir, tots relacionats amb l’obra de Leonardo Da Vinci. Langdon i Neveu comprenen la rellevància del cas en què es troben ficats i junts intentaran trobar resposta a diversos enigmes, alguns dels quals poden tenir fins a 2.000 anys d’antiguitat i poden fer regirar la història de la humanitat.Si féssim un encefalograma d’aquesta peli, sortiria pràcticament pla. No només pq no sap adaptar ni de bon tros el costat trepidant de la novela, sino pq sembla q no tingui ànima, substància, vida. Acaba la peli i la ment torna a l’estat en què estava just abans de veure-la, com si res, no té cap imatge amb força, cap moment q es quedi gravat a la retina, cap element amb prou pes q la identifiqui. Sembla feta sense cap mena de passió (Ron Howard, tb vaya un…).
La novel·la és completament discutible a nivell d’estil literari, però a nivell de ritme i de continguts és admirable i té un magnetisme bestial. Havia de fer veritables esforços quan havia de parar de llegir, en 5 dies va estar llesta, i durant aquests dies casi es pot dir q no te la treus del cap. Res de res d’això es troba a la peli, el ritme és totalment precipitat i perdedor, a vegades va a trompicons, el muntatge no s’aguanta per enlloc (què són aquests flashbacks tan patètics!?) i els personatges no tenen cap mena de carisma, inclús els actors semblen incòmodes fent el seu paper. L’únic que salvo és Paul Bettany i la gran interpretació de Silas, tan sols ell sap provocar alguna reacció sensitiva en les seves escenes i realment és l’únic q clava el personatge del llibre…
Mentre llegia el llibre, donat la poca riquesa literària, tenia la sensació d’estar llegint un extens guió cinematogràfic per capítols i continuament pensava en la bona peli que podria sortir de El Codigo Da Vinci si es sabia adaptar bé, però malauradament no ha estat així. Reconec q la quantitat de informació q es dóna al llibre és molt gran, però és q la sel·lecció q se n’ha fet és pèssima. La sensació de “ui, qui no hagi llegit el llibre, aquí es perdrà” era reiterada mentre mirava la peli. En fi, malament, una cagada considerable.
Per qui hagi llegit el llibre, la peli és una bona decepció, i per qui no hagi llegit el llibre… q s’oblidi de la peli i se’l llegeixi, pq la distància és abismal i el llibre val molt la pena.
